"Stockholm": drama ple d'enginy i actors de talent

Un joc de seducció, ple de deliris, enganys capgirats i autoenganys profunds durant una nit de festa d'un parell de joves que acaba l'endemà al matí amb sorpreses potser una mica més pròximes a la veritat. Un veritat que no importa, l'interessant i el gran mèrit de la pel·lícula se centra en una minuciosa creació dels dos personatges que amb una narració i amb uns diàlegs on no sobra res i tot encaixa s'enreden en un perillós joc de seducció on la personalitat de cadascú queda tapada darrera un perillosíssim mur de superxeria i falsedat.
No estem davant d'una narració moralista o amb crits contra la manca de responsabilitat en els actes de dues persones abocades a esprémer el moment, tot plegat va molt més enllà al mostrar-nos veracitat existencial de forma descarnada sense pretendre en cap moment alliçonar-nos. La buidor existeix i tendeix a envair-ho tot encara que la pintem de color blanc. 
Cal fer especial èmfasi en destacar la tasca dels dos actors principals. L'Aura Garrido aconsegueix transmetre un profund i ocult desequilibri que serà el fil conductor de tota la trama des de la seva primera aparició fins al desenllaç final. En Javier Pereira és més irregular tot i que no deixa de ser una grata sorpresa en el seu conjunt.
Drama psicològic dels que deixen empremta i que pot presumir d'una estructura ben reforçada per un guió sense escletxes i ple de detalls que enriqueixen la narració. Un projecte de baix cost finançat a través de la xarxa, plena de frescor barrejada amb una inquietant provocació i que mereix el millor dels el·logis.