"Joven y bonita": la quimera del cos

La plenitud corporal de la Issabelle esclata dins una família acomodada francesa durant un estiu típic i tòpic a la costa, festes a l'aire lliure i arronsades a la platja. Perd la virginitat d'una forma una mica asèptica en mans d'un "amiguet" alemany i tot acaba feliçment en una fossa a negre després de carregar el maleter. A partir d'aquí comença un anguniós melodrama a la recerca del límits personals i socials fent ús d'un cos i una bellesa fascinant i captivadora. La Isabelle es prostitueix sense tenir cap necessitat econòmica buscant potser el pare perdut, potser la seva pròpia identitat o potser l'aventura arriscada i desconeguda. El director François Ozon ens delecta amb una narració que no es decanta ni pretén en cap moment trobar la causa d'aquest comportament, ens fa un retrat -i després de la magnífica En la casa ja s'està convertint en un especialista- de la cada vegada més llarga transició adolescent cap a la joventut i la vida adulta. Un retrat que mostra al mateix temps i de forma molt explícita les contradiccions més profundes d'una societat en la qual encara s'amaguen desitjos inconfessables al voltant de l'ús que cada persona en fa del seu cos. En aquest sentit no és casual que la mare de la Isabelle sigui metgessa, mostrar-se com el símbol de l'exaltació del cos sa i asèptic en el qual estem immersos en la nostra societat occidental.
La Isabelle parla poc, no sabem el que està pensant i en cap moment podem intuir si sent alguna cosa que s'assembli a l'amor. La seva transgressió està tenyida d'una innocència que es va perden poc a poc i a mesura que tot es va complicant sense saber en cap moment com pot acabar tot plegat ni els perills que hi ha darrera cada cita. Està clar que no busca aquell amor idealitzat que molts esperarien, la desorientació queda plenament caracteritzada en l'univers de la protagonista. Una ànima prou ben tractada i satisfeta que va escrutant els racons existencials que desconeix i que li permet l'utilització d'un cos jove i bell amb una capacitat d'encís immensa.
Més que una cinta sobre la prostitució estem davant un inquietant retrat que gravita al voltant de les pors, els dubtes i la recerca dels límits en l'abrupte descobriment del cos més sexual i captivador d'una jove adolescent alhora que, de rebot, sorgeixen les contradiccions socials més amagades. Una destacada pel·lícula francesa, plena de subtileses, tendresa, bon ofici i espill social mínimament crític.
Compte perquè si a En la casa el director François Ozon ens feia esclaus d'un relat aquí ens pot emmanillar amb un ideal de bellesa (tampoc és casual que la Marine Vacth sigui més una model que una actriu).