"Ocho apellidos vascos": nos echamos unas risas, ¿o qué?

La comèdia espanyola està en ratxa. La sala estava plena, ben plena i era de les grans. El boca orella funciona i hi ha ganes d'anar al cinema a passar la tarda. Al final de la projecció s'escapen alguns aplaudiments i la gent espera contenta que poc a poc es vagui buidant.
Ocho apellidos vascos és una comèdia de situació feta a base de tòpics autòctons que s'aproximen a un frikisme banal i tendre on un noi sevillà persegueix a una noia basca de la qual s'ha enamorat. Des de simplicitat i una suposada innocència  es plantegen tot un seguit de temés tabú plens de contrasts i enredades d'allò més previsibles. Tontades que hem sentit mil vegades, que no volen anar més enllà i que -miracle!!- aconsegueixen que tot plegat funcioni d'una forma més o menys acceptable i entretinguda.
No és cap joia innovadora, ni el descobriment que cal indagar, ni té cap càrrega de profunditat que teoritzi sobre el conflicte basc ni res que s'hi aproximi. En la seva nuesa transparent radica la seva virtut. Una escena darrera l'altra, competint en la seva ximpleria i ja està.
Té moments realment explosius que, fins i tot, es podrien haver espremut molt més abans d'arribar la batzacada final. En certs aspectes sembla que han volgut ficar massa situacions sense línia de continuïtat coherent. I, oh, miracle, .. tot segueix funcionant! amb alguna baixada de ritme inclosa en el segon terç del metratge.
En les interpretacions es nota la veterania dels actors. Les cares boniques (Clara Lago i Dani Rovira) es veuen eclipsades pel pare (Karra Elejalde) i la mare virtual (Carmen Machi) quan actuen uns al costat dels altres. L'atractiva Clara es mou entre una lleugeresa que ja li va ve al personatge i una presencia desganada penjada dels company d'escena.
Benvingudes siguin unes rialles sense pretensions, un divertiment de "conversa de barra de bar" que també va molt bé per aquesta existència en crisi permanent a la deriva i, finalment, benvinguda sigui la màgia del cinema d'entreteniment amb les sales plenes.
La meva nota es queda en un 6 com a pel·lícula però li posaria un 9 com a divertiment.