"Philomena": un regal que no es pot rebutjar

Un regal de pel·lícula en un doble sentit. El primer és estrictament cinematogràfic i el segon s'atansa al costat més humà i exemplaritzant de la persona. Una barreja que commou per la seva subtilesa per tal de convertir-se en una entranyable experiència.
A partir d'uns fets reals descrits en un llibre publicat l'any 2009 es narren les peripècies d'una señora gran a la qual li van robar i vendre quan era adolescent el seu fill nascut fora del matrimoni. Cinquanta anys després, la seva perseverança i l'ajut d'un periodista de capa caiguda la portaran per un camí ple de dolor i plenitud humana alhora.
Una història que podria caure en la llàgrima fàcil se'ns mostra amb un enginy, una subtilesa i una intensitat que et dobleguen als seus encants. Atractius que es mostren en un guió consistent en el seu ritme en el qual es convinent hàbilment mirades retrospectives, situacions tenses amb tocs irònics  i diàlegs ajustats als perfils dels dos personatges protagonistes. Tot un món d'emocions es mostren sense aclaparar-nos i amb una placidesa que s'agraeix: el neguit, l'enyorança, la pena, la rabia continguda o l'agraïment. Tot és possible gràcies a l'actriu Judi Dench (recordada per El exòtico hotel Marigold) que quadra al personatge i deixa espai suficient a un Steve Coogan que també està en un nivell excel·lent. Unes interpretacions al més pur estil britànic que rebutja la exageració per aferrar-se a la contenció ajustada.
Sobre la part més humana que s'inclou de forma inevitable en podríem estar parlant abastament. Personalment vull destacar la capacitat que te la pel·licula d'atansar-se a una revelació especialment punyent i plena de responsabilitats delictives de l'Església com institució amb un respecte colpidor i sincer sense caure en cap moment en l'acusació pamfletària i mostrant el camí del perdó (amb la veritat i tota la veritat per davant, és clar) com un dels més factibles i altruista.
Del tot recomanable als que us agradi contemplar una història penetrant on es posa a prova el més profund de l'ésser humà mostrant amb serenitat tot un extens ventall emotiu amb un guió sense escletxes i unes interpretacions magistrals.