"Ida": complexa lluita amb el passat

El director polac Pawel Pawlikowski, desconegut per mi fins avui, ens narra el tortuós viatge a la recerca d'un passat comú d'una jove i la seva tieta en la Polònia dels anys seixanta. La jove Anna (interpretada per la debutant Agata Trzebuchowska) vol saber-ho abans de prendre el hàbits com a monja en un convent en el qual està com a novícia. La seva única família és una tieta amb un passat comú que la portarà de la maneta per descobrir-lo.
Surto amb una sensació contradictòria davant un drama que vol arribar al moll de l'os en la cerca d'una transcendència amb una visió molt més propera a la renúncia i l'abnegació que a un altra més vital i optimista. 
La qualitat artística és innegable i molt ben lligada a allò que vol transmetre. Un blanc i negre estricte on la llum del sol no s'atansa, uns enquadraments arriscadíssims que transmeten una sensació de inseguretat i desconcert en la línia del que estan patín les dues protagonistes, unes interpretacions fidels i ajustades a la significació que han de comunicar i un ritme pausat són els elements cabdals d'una cinta que malgrat aquestes virtuts que s'han de destacar a mi no em va acabar d'impregnar o d'enganxar. Segurament es tracta d'una obra a la qual s'hi ha d'arribar amb esforç i voluntat i jo no en disposava en aquell moment. Una obra que l'has d'anar a buscar sense esperar que sigui ella la que es casi amb un espectador, potser, passiu.
La gèlida realitat històrica que ens mostra la càmera fa un retrat tètric d'uns anys en els que l'obscurantisme d'un règim ja moribund i corrupte únicament accepten decisions personals plenes de risc i carregades de culpabilitat on la recerca de la pròpia identitat et porta a donar sentit a la teva existència malgrat hagis de pagar un preu molt alt. La tia Wanda i l'Anna s'enfrontaran a aquest dilema amb actituds diferents amb resultats plenament oposats. L'actitud materialista, utilitària i mínimament hedonista de la tia contrasta amb la visió més, diguem-ne, elevada de l'Anna. I és aquí on trobo la meva objecció en un plantejament al meu entendre massa tendenciós i simplista.
Per tot plegat la meva puntuació està en un justet 6,5.
Més informació a Filmaffinity.