"Carmina y amén.": riallotes destraleres

Paco León evoluciona i millora amb la seqüela de "Carmina o revienta" . Deixa enrere les barreges experimentals de fals documental per delitar-nos amb una comèdia negra de situació amb elements propers a la grolleria i amb una poderosa presència dels dos personatges protagonistes. La mare i la germana (en el paper de filla) del director tornen a captivar la càmera sense compassió donant a les seves interpretacions una naturalitat profunda i versemblant. Del primer experiment de 70 minuts passa a uns 100' d'un ritme frenètic i contingut, sense forats negres de caiguda de la tensió i amb una narrativa ja ben elaborada tot i que tècnicament hi hagi algunes errades d'enfocament i un tractament de la llum una mica dispers. A destacar que, com tota bona comèdia, també té moments de contrapunt i reflexions profundes els quals recorden els diàlegs de "cinco horas con Mario" a mode de confessions sinceres i mai revelades.
Tot i aquest "amén." amb un punt i final emfàtic entenem que el director continuarà un camí que promet amb la sorpresa de distribució inclosa. Si a la primera va estrenar en tots els suports de manera simultània en aquesta ocasió va sorprendre amb una pre-estrena multitudinària i gratuïta en una multitud de sales repartides per tot l'estat. Ell diu que confia en el boca-orella i fa molt bé perquè la sensació que et queda en acabar és similar a la de "ochos apellidos vascos": satisfacció per unes bones rialles i ganes infinites de comentar les situacions que més t'han impactat amb les persones acompanyants. És molt agradable veure com tothom sortia xerrant i somrient.
Alguns ja apunten al Carminismo com una actitud vital que busca qualsevol escletxa de llum per trobar la solució entre enginyosa, descarada i impensable pels figaflors benpensants als problemes més cruels i dolorosos. No us estranyi un club de fans ben aviat. Tampoc tenen pèrdua altres personatges que completen la trama. Una veïna i "amiga" de la reina Sofia que repeteix i la "catalana", nova incorporació, fumeta i mística desfasada són dos exemples de bon record.
Una bona comèdia fosca sobre com se les apanyen durant dos dies una mare i una filla amb el cos present del marit/pare en un barri humil de Sevilla per poder cobrar la seva paga doble. Simple, divertida i amb interpretacions poderoses i colpidores són elogis que mereixen el seu visionat.
La meva nota puja fins un 8. Sempre m'han agradat molt la obscuritat en forma de comèdia.