"Tren de noche a Lisboa": viatge a la recerca d'un sentit

Un professor Suís i solitari ensopega amb una noia a punt de llançar-se des d'un pont. La seva intervenció la salva, ella marxa deixant una gavardina i un llibre el qual portarà al protagonista fin una lluminosa Lisboa de la revolució dels clavells a la recerca del mateix autor i la relació de tot plegat amb aquest succés.
Una fugida o una recerca?, potser tot alhora. El protagonista Raimond Gregorius (un eficient però poc emotiu Jeremy Irons) troba en la ciutat uns personatges prou captivadors per quedar-se i continuar la indagació al voltant d'una obra escrita que el captiva i que va desgranant amb abundants reflexions.
Tot està ben contat, els diferents enigmes van apareixent i resolent-se de forma ben distribuïda per tal d'acabar de tancar el cercle i plantejar els diferents personatges amb les seves servituds i justificacions vitals: l'abnegada gratitud de la germana, el compromís polític i social, la generositat, l'amor, la venjança, l'oportunisme,... tot plegat amb un academicisme que no aconsegueix fascinar malgrat t'enduguis en sortir una agradable sensació per haver assistit a una història contada amb una correcció que s'agraeix; sense truc ni trampes artificials. Una narració que manté una dignitat prou atractiva i que t'escatxiga subtilment sense aclaparar en cap moment.
Una cinta maltractada injustament i sense contemplacions per la crítica, tot i que es deixa veure i es pot recomanar per a tothom que li agradin les històries ben cuinades, presentades amb tots els ingredients essencials sense l'ajut de salses que poden resultar molt tramposes.
La meva puntuació puja fins un 6,5.