"Juego de tronos": unes quantes raons per les que ens agrada la sèrie

No descobreixo res amb la sèrie que s'està cobrint de glòria amb èxit de públic i crítica. De forma breu he intentat esbrinar les raons per les quals ens agrada tant (sense spoilers)

UNA: cada vegada que penses "aquest personatge és el que arribarà al final de la temporada" no dura ni dos capítols més. Està clar que no pots apostar per ningú, si ho fas l'estas sentenciant a mort.

DOS: la trama dona voltes entorn a personatges, com a mínim, poc comuns. Un nan en el paper de Maquiavel que a més a més té molt èxit al llit, una adolescent que acaba descobrint el veritable poder de la seva bellesa, un nen invàlid amb poder visionaris i màgics, una rossa despampanant que ha "adoptat" tres dracs amb els quals està teixint una venjança que tots estem esperant i, per acabar els grupet d'herois, un bastard amb cara de pena que troba i perd l'amor de la seva vida perquè el seu destí és de color negre. Amb aquest ventall de rareses és lògic que tots trobem l'identificador que ens ajusta més. Reconeguem-ho d'una vegada: totes i tots tenim un punt de friquisme inconfessable i que podem trobar en qualsevol d'aquests personatges.

TRES: no hi ha cap mirament per incloure a l'argument qualsevol bestiesa políticament incorrecta que se li posi al punt de mira: incest, homicidis múltiples, parricidis en versions cada vegada més rebuscades, venjances de llarg recorregut, casaments forçats, bastards, ... tot en un ventall ben divers i amb unes justificacions ben trobades.

QUATRE: te les dosis de màgia i elements fantasiosos que ens permetent traspassar en qüestió de segons la frontera entre la crua i violenta realitat amb la de l'imaginari oníric on hi caben fidels gossos de mides descomunals, inquietants corbs missatgers, forçuts gegants acompanyats de mamuts ensinistrats,  fantasmes esquelètics congelats i l'amenaça permanent d'un territori desconegut que hi ha més enllà del mur.

CINC: l'ambientació i l'attrezzo està cuidadíssima amb una coherència molt estudiada dins de cada família tan en la seva estètica com en els colors predominants.
 SIS: els efectes digitals no ho inunden tot de forma abassegadora, són mesurats i s'integren perfectament en les escenes.

SET: l'atracció amorosa i sexual la trobem en totes les seves variants sense apostar clarament pel sobrevalorat amor romàntic. Des de l'hedonisme egoista fins la fidelitat respectuosa. També és un element en el qual tothom s'hi pot veure reflectit encara que sigui d'una forma parcial.

VUIT: tothom s'ha perdut en mig de l'enrevessada trama (si us diuen que no, segur que us enganyen). Personatges que no sabeu ben be d'on surten o a quina família pertanyent. Per aquesta raó s'han fet autèntiques meravelles d'arbres genealògics que s'han de consultar de tan en tan.

NOU: la venjança també està omnipresent en multitud de formes. Podem trobar-les de curt i llarg recorregut, violentes o sibil·lines.

DEU: hi ha sexe i violència. Qui no ho vulgui reconèixer és que ens enganya. El sexe s'ha mesurat davant algunes crítiques mentre la violència s'ha fet omnipresent i tothom espera el moment fort a cada temporada (amb la boda roja com moment culminant i que ha estat motiu de autèntics virals amb les imatges de les reaccions d'algun grup d'espectadors).

Què deu haver passat pel cap a la reina Isabel II en la foto de l'entrada?, potser està pensant allò de "la realitat supera la ficció" o millor "aquests són uns aprenents!!", tot i entenent que segur que també la segueix.