"Un lugar sin ley": drama del sud profunt i anguniós

El director ens presenta una història coneguda i simple (parella d'enamorats al anys 70' que viuen al marge de la llei, delinquint aquí i allà fins que un dia en Bob ha d'assumir la mort d'un policia per un tret de la Ruth que el portarà a la presó mentre ella cuida de la filla que porta al ventre. Passen quatre anys i ell necessita fugir per tal retrobar-se) amb unes formes volgudament singulars que es queden un mica a mitges, sense acabar d'aconseguir aquella atmosfera inquietant que pretén.
Una anunciada i previsible agonia mostrada amb uns silencis plens de tensió, insinuacions més que evidències, diàlegs contundents i lírics més que descriptius amb una exigència de posar-hi la interpretació més personal i emocional de cadascú es va desenvolupant lentament utilitzant un guió ple de salts en el temps, una càmera que juga amb plànols torbadors i rebuscats d'una eternitat romàntica i melancòlica. Una recerca d'una trista bellesa amb al intenció de tocar el més profund de les nostres emocions i que encalla en algun lloc sense poder arribar a bon port. Una barreja sensorial d'imatge i banda sonora dins una indagació poètica que te molta força tot i que mancada, al meu entendre, de sentit i direcció.
Tot i així podem afirmar que estem davant una bella cinta, plena d'una amargor cuinada a foc lent amb unes interpretacions acceptables sense ser captivadores i que cuida de tots els ingredients que conformen una bona història d'aquest estil: el adults ressentits, els caça-recompenses mesquins, l'amic inqüestionable, el poli protector, el traïdor,...
Recomanada per a tothom que li agradin aquest drames penetrants, gens lineals i d'imatges suggerents (Winters Bone, Mud o la sèrie True Detective) amb l'avís que pel que escriu això no acaba de ser tan completa com les mencionades.
La meva nota és un 6 justet.