"Foxfire": cinema social i cruïlla vital

El director de la destacada La clase, Laurent Cantet, continua amb la seva recerca pels contradictoris camins de l'adolescència sense oblidar mai el cinema més social (no us perdeu l'entrevista que podreu llegir al full de mà de l'espai Funàtic). Aquesta vegada ens situa en la pell d'una banda de noies dels anys 50' que arriben a formar una mena de comuna autogestionada amb la voluntat de trencar amb una educació i un masclisme opressors i coercitius.
La cinta està plena de retrats memorables, escenes realistes i creïbles amb una ambientació d'època molt ben aconseguida. La rabia vitalista que conformem el grup de noies es veu reflectida repetidament donant al grup una força col·laborativa, distribuint el pes de la trama i sense caure en la fatídica temptació de centrar-se excessivament en la líder del grup. Aquest és un gran encert que queda eclipsat per la manca d'enllaços entre les diferents parts, la narració de veu en off no porta el pes de la línia argumental, es perd i tot plegat fa que els 140 minuts es facin durs de suportar.
Les interpretacions estan a un nivell notable i la volguda descripció militant d'una època en la qual es van ficar les condicions per totes les revoltes socials dels anys 60' queda ben descrita i remarcada sense caure en la consigna pamfletària. Diàlegs i esdeveniments que es podrien traslladar sense moure ni una coma al moment actual, situacions en les que la contenció es va convertint en una ràbia que ha de sortir per un lloc o un altre. Crec que aquesta seria la segona intenció del director a banda del desig de retratar aquest moment tan explosiu, vital i ple de llibertat que es concreta en la adolescència i la primera joventut. La metàfora està servida: una època històrica comparable al moment actual de cruïlla de camins que suposa aquesta etapa vital.
Recomanada per gaudir d'un bon i necessari cinema militant, amb missatge social i que, injustament, es deixa de banda pel simple fet de ser-ho. Mentre hi ha directors que els hi és igual fer pelis qua anuncien xampús, d'altres volen anar una mica més enllà i assumeixen una funció social compromesa. La meva nota s'enfila fins un 7.