"Omar": escalant els murs de la desconfiança

Omar és un jove palestí enamorat, amic dels seus amics i responsable en la seva feina. El seu projecte de vida és la d'un jove qualsevol: festejar la seva estimada, estalviar per casa i viure feliç. Aquest projecte, però,  toparà amb tot un seguit de murs que van més enllà de la bestiesa de formigó que s'ha aixecat a Palestina. Omar té un desig de viure passional i espontani que el porta a trepar el mur les vegades que calgui per veure la seva estimada jugant perillosament amb les bales de l'exèrcit jueu. Omar també té uns amics amb els qual comparteix intimitats, cigarrets, acudits dolents i... un projecte gairebé iniciàtic per als joves palestins que consisteix en fer el màxim de mal a l'enemic. És en aquest moment que es produeix el gir argumental cap un camí sense retorn, ple d'engany, traïcions múltiples, mentides inesperades i desencís que aconsegueixen treure la part rabiosa i brutal d'un jove noble i valent.
S'ha de destacar que la cinta és la primera producció íntegrament Palestina malgrat que la temàtica hagi estat tractada recentment de forma ben diversa (Un cerdo en Gaza, Inch Alà, Una botella en el mar de Gaza o el hijo del otro) i aquest dies de juliol/14' estiguem vivint una autèntica barbàrie amb la invasió per terra de l'exèrcit israelià.
Estem davant una història ben humana, unes interpretacions (majoritàriament d'actors amateurs i palestins) plenes de veracitat amb una direcció notable que et manté enganxat a la pantalla de forma continuada i sense estadis d'indiferència o intranscendència per acabar amb un final abrupte i aclaparador.
Si hagués de posar una única temàtica a l'obra diria que tracta sobre la confiança. Un atribut en el qual s'han de fonamentar moltes relacions: amistoses, de parella o entre nacions veïnes. El seu cultiu, la seva inexistència o la seva destrucció premeditada ocasionen la majoria de conflictes de la trama en una lluita corrompuda per postures enrocades. La metàfora és senzilla: la confiança hauria de fonamentar l'inici de la solució de qualsevol conflicte, una confiança guanyada amb la paraula donada i els fets en conseqüència. Quan l'engany i el doble joc predominen tot està perdut i s'imposa la barbàrie.
Cinema que no us deixarà indiferents, que et copeja les emocions i està ple d'una dignitat remarcable en el seu ofici i en el seu contingut.
La meva puntuació se'n va fins al 7.