"Joe": maldat, amistat, superació...

He de reconèixer la meva predilecció per les pel·lícules que s'aproximen a la ruralitat i a les zones més oblidades i profundes amb una visió sincera i realista. Fujo com un maleït possés de les visions idíl·liques i fantasioses que ho veuen com un paradís ple de persones beneites i despreses.
"Joe" se situa en un racó perdut del sud dels EEUU mostrant-nos un univers ple de d'animals ferits i arrossegats per un entorn cru, insensible i inclement. Una zona amb cases aïllades, brutes i deixades, on la feina és una explotació acceptada i els llocs de trobada desprenen opressió en lloc de calidesa.
En aquest "paradís",  el protagonista (un recuperat Nicolas Cage) porta una existència autodestructiva en lluita contínua per mantenir una rutina que li permeti controlar una ràbia continguda a l'espera d'alguna provocació. Gary, interpretat per Tye Sheridan, és un jove adolescent entrampat per un pare alcohòlic, una mare sotmesa i una germana a la qual vol protegir formant tots quatre un retrat desllorigat d'una família rodamón i impregnada de violència. La incipient amistat entre els dos personatges esmentats serà el fil conductor de tota la trama i l'única espurna d'esperança en una cinta antipàtica, carregosa i plena d'escenes d'un dolor immens i una violència inquietant que, malgrat tot, t'atrapa i et porta captivat cap al dramàtic desenllaç.
Vull fer un esment  especial al personatge de Wade, el pare de Gary, que s'acaba convertint per mèrits propis en aquell personatge no protagonista que inunda la pantalla de forma prodigiosa. Es tracta de Gary Poulter, un autèntic rodamon que impregna el seu paper d'una veracitat tan poderosa que arriba a ser incòmoda. Als pocs mesos d'acabar el rodatge es va trobar el seu cadàver en un campament de persones sense sostre.
Estem davant una cinta poderosa i amargant malgrat la seva exageració dramàtica i la seva caòtica compactació narrativa que es mereix un lloc destacat entre aquesta benvinguda onada de drames surenys explosius i crus. Ara mateix se'm acut  recordar "Mud", "Bestias del sur salvaje" o l'adorada sèrie "True detective". (7/10)