"Coherence": brillant i intel·ligent

Cinc dies, un pressupost ridícul, quatre parelles d'actors i actrius desconeguts però amb taules suficients per sortir-se'n amb dignitat i una idea brillant concretada en un guió treballat fins al detall són les línies mestres que configuren una cinta que es mou entre el thriller psicològic i la ciència ficció amb un resultat prou interessant.
L'argument gira al voltant d'una trobada d'amics que fa temps que no es veuen. En el transcurs d'aquest sopar es comenta l'episodi d'estranys successos durant el pas d'un cometa a l'any 1923  a una localitat finlandesa. Curiosament la nit de la cita també ha de passar un cometa i tots plegats es preparen per sortir a veure'l mentre es van encadenant estranys successos. Val a dir que, i per no trencar cap intriga, treu el cap pel mig un famós gat protagonista d'una paradoxa relacionada amb la física quàntica. Sí, sí... ho heu llegit bé. La idea inicial de l'argument està relacionat amb aquesta branca de la física que no entén ningú malgrat els lloables esforços del bloc d'en Salvador Martínez al domini lleida.com. Ell mateix ens explica la curiosa  paradoxa en aquesta entrada, no us ho perdeu.
Aquesta òpera prima del director James Ward Byrkit, preneu nota d'aquest nom,  aconsegueix mantenir una tensió i una intriga al voltant d'una conversa en un sopar i uns estranys successos aparentment anodins. Sense artificis, amb la paraula ben mesurada, la introducció ben dosificada d'elements misteriosos, una càmera inquieta que es fica pel mig i vuit actors notables es construeixen noranta minuts de frenesí que et captiven d'una forma intel·ligent. No es pot demanar més, cinema senzill que parteix d'una idea brillant, et captiva i el lliga a la pantalla sense possibilitat de desenganxar-te.
També s'ha de dir que hi ha situacions que grinyolen o que no tenen massa sentit per la seva incoherència i la voluntat  que cada personatge entri en escena encara que sigui de forma forçada i innecessària. Això passa just a la meitat de la cinta en un punt en què  la trama sembla que està a punt de punxar sense camí de tornada. Tot es torna a endreçar quan tot el protagonisme l'assumeix el personatge d'Em, el qual ens porta cap un desenllaç molt engrescador.
Recomanada a aquells que busqueu un entreteniment sense enganys, fonamentat en una captivadora intriga basada la senzillesa i uns diàlegs inquietants, amb els defectes propis d'una opera prima que apunta un futur prometedor per la seva capacitat de transmetre i dosificar una tensió dramàtica coherent i ben treballada.
Si en féssim una valoració preu/qualitat Coherence s'emportaria la màxima nota. Tot i així crec que es mereix un 6,5/10