"Loreak": flors que parlen i perduren

A partir de la "perillosa" aparició repetida de rams de flors anònims, un a la vida rutinària de l'Ane i l'altre al voral d'una carretera, es construeix un triangle de relacions bàsicament entre tres dones que completaran un puzle ple d'una intriga que  podríem anomenar domèstica i no per això menys atractiva. Un drama intimista amb espurnes de llum al voltant de tres universos femenins de diferents generacions que retraten d'una forma profunda i real la seva personalitat més enllà d'unes contingudes i ritualitzades aparences tot aconseguint crear una ferma tensió dramàtica a partir d'elements a primera vista anodins.
Estem davant d'una obra feta a quatre mans, austera, plena de simbolismes i que es converteix en un retrat d'un model social que es recolza en les aparences i la sobrietat en l'expressió dels sentiments on un senzill ram de flors es converteix en una "perillosa" via per expressar sentiments reprimits o per iniciar un canvi transcendent. Des d'un retrat localista que podem identificar com l'introvertit caràcter basc, s'arriba a un missatge del tot universal fonamentat en unes relacions més sinceres, humanes i "acolorides", tot plegat gràcies a unes interpretacions de nivell que aconsegueixen una consistent i espontània desimboltura.
Es mereix una menció especial la utilització molt diversa i intel·ligent de plans rebuscats, enquadraments mesurats, enfocaments i contrallums (pel que diuen els directors, a semblança de la magnífica sèrie "Utopia") amb els quals s'aporta un dinamisme i un atractiu especial.
Una cinta parsimoniosa que es va accelerant a poc a poc i que treu molt suc d'una manera modèlica i extraordinària a uns detalls aparentment insubstancials per construir gairebé de forma màgica i minut a minut una magnètica intriga i  una experiència cinematogràfica penetrant. (8/10)