Louie: riotes i clatellots

Louie és un personatge real que viu a Nova York. Un humorista divorciat que s'ha de fer càrrec de les seves filles durant 3 dies a la setmana i que en un moment donat decideix comprar una càmera i començar a fer una comèdia de situació de la seva mateixa vida. Un personatge verídic, contradictori i provocador que aconsegueix en capítols de no més de mitja hora fer-te riure amb ganes i, de tan en tant, clavar-te un bon clatellot amb càrregues de profunditat. La combinació que utilitza gairebé sempre és la de barrejar moments dels seus monòlegs en un local de comèdia i trossos de la seva pròpia vida.
Podria dir que després d'uns quants capítols l'arribes a odiar o estimar amb deliri. Em trobo entre aquests darrers i he aprofitat qualsevol forat de mitja hora per empassar-me les quatre temporades en menys d'un mes.
L'humor que fa no és apte per a tot els públics. Salta d'una bestiesa corrosiva a un altra sense solta ni volta, els capítols no tenen connexió ni continuïtat exceptuant la quarta temporada en la qual tot sembla tenir un cert ordre. Malgrat tot, la gresca que es munta és monumental, deambulant entre l'humor aparentment fàcil i un humor negre decantat cap el nihilisme.
No podem dir que tota la sèrie és d'una genialitat que desborda. El que sí podem afirmar és que està esquitxada de moments i converses que et fan cargolar-te de riure o et deixen descol·locat i pensatiu.
El meu consell és que la tasteu durant un mínim quatre o cinc capítols. Doneu-li un marge per tal d'assaborir-la  i comprovar que darrera una presumpta estupidesa hi ha una obra fresca, diferent i, sobretot, entretinguda.
Més informació: entrada "Quinta temporada" i IMBd.
Última hora (16/10/2014) sembla ser que amb el títol "El fin de la comèdia" s'està emeten una sèrie semblant de producció espanyola.