Tot allò que destaco del 2014

Si alguna cosa mereix ser ressaltada gratament aquest any seria el gran nivell de qualitat d'algunes produccions pròpies i de la resta de l'estat. Ho podeu veure a la llista.
Les sèries continuen en un nivell espectacular i han entrat de ple tant en les nostres vides com en l'acceptació general de crítica i públic. Podríem dir que ja ens trobem en l'era de la diversitat. Hi ha sèries per a tots els gustos i necessitats. Que només et queda mitja hora abans d'anar a dormir? Doncs ja pots trobar-ne de vint minuts, mitja hora i fins a quaranta minuts. Que no t'agraden algunes temàtiques? No et cal patir perquè segur que n'hi ha de molt bones que no toquen allò que et desagrada. D'entre totes sobresurt True detective, Orange is the new black o Louie comentades al bloc, i Fargo, Transparent i Peaky Blinders sense comentari fet.
Recordar també que em cenyeixo a allò que he vist durant el 2014 encara que l'estrena sigui anterior i que és possible que s'hagi escapat alguna perla (encara tinc pendent "Interstelar"...).

Dins el podi d'honor hi situo:
  • Boyhood: cinema aparentment senzill. Un projecte complicat que ha sortit rodó, proper i molt emotiu.
  • Nebraska: la pròpia personalitat i les relacions humanes són complexes i estranyes. En aquesta obra mestra ens les mostren des de dins i en blanc i negre.
  • A propósito de Llewyn Davis: la vida és un purgatori amb els anhels sempre en espera. Us crèieu una altra cosa?

De les nostrades destaco (potser n'hi ha massa, tot i que ja he dit que era un any especial):
  • Magical girl: he dubtat en situar-la dins les tres millors de l'any. Cinema en estat pur; perfecció, tensió i impacte que et copeja sense pietat.
  • La isla mínima: del tot sublim i que pot resistir perfectament la comparació amb qualsevol obra mestra del seu gènere. "No sembla que estigui feta aquí" es podia escoltar en acabar la sessió.
  • Carmina y amén: pel seu atreviment i originalitat
  • 10.000 km : per la seva qualitat, oportunitat i emotivitat amb un pressupost ridícul. El seu pla seqüència amb el que s'inicia la cinta ja val el preu de l'entrada.
  • Hermosa juventud: una joia amagada d'un cinema social imprescindible en aquesta crisi-estafa-enganyifa que ja dura massa.
  • La plaga: cinema documental que fa un retrat de la vida marginal, de frontera o com li vulguem dir. I està aquí a tocar, a una vora, però ben aprop.
De la resta em ve de gust destacar:
  • Winter Sleep: dubtant fins el darrer moment si mereixia estar entre les tres primeres per la seva bellesa i immillorable viatge a les essències de l'ésser humà.
  • Dos dias y una noche: autèntic, captivador i necessari cinema social amb el segell francès
  • El gran hotel Budapest: pel seu enginy, colorisme i màgica ingenuïtat.
  • Her:una història romàntica i creïble entre un humà i un sistema operatiu. HAL ha evolucionat i ja controla les emocions... Quina por!?
  • Un toque de violència: un mastegot de realitat narrat amb una destacada perfecció
  • La vida de Grace: una joia commovedora del cinema indie que particularment em va arribar fins al moll de l'os.
  • Philomena: la història més humana de l'any amb interpretacions memorables al més pur estil britànic.
  • El pasado: un complexe melodrama familiar en un món globalitzat.
En voldria destacar alguna més i ho deixaré en una magnètica i incòmoda Black Coal i una atrevida Los tontos y los estúpidos.

Tingueu molt bon any i molt bon cinema!