"Interestelar": entre l'aventura i els lligams familiars

"Interestelar" manté la tensió aventurera, sense avorrir en cap moment i amb nombroses anades i vingudes en el temps que estan ben lligades sense marejar-te massa. Aquesta odissea amb vocació de transcendència ubicada entre estrelles i forats negres gravitacionals s'acaba convertint més aviat en un arrelat drama de llaços familiars i amorosos que en una aventura galàctica.
Hi ha una sensació  inicial de nus gordià que necessita tota l'atenció per resoldre l'entrellat el qual s'acaba convertint en un missatge gens complex en la línia de "escolta el teu cor" alhora que es fa una ostentació de termes científics que no tenen massa caps ni peus i que s'utilitzen per donar una  mica de llustre. Això si, l'aventura ha de contenir la salvació de la humanitat pel mig amb un obligat missatge pseudo-ecologista i apocalíptic com a càstig diví per malmetre el nostre planeta. Un producte de consum massiu i preparat amb la recepta en la cursa cap a les distincions honorífiques sense oblidar la recaptació. En aquest sentit les comparacions amb "2001 una odisea en el espacio" o la desconeguda "Moon" són, com a mínim, poc pertinents.
El guió pateix d'una desmesura en el diàlegs i les explicacions científiques que s'excedeixen per repetitives i gens creïbles. De vegades és més profitós fer un simple viatge en el temps que intentar explicar-lo de forma insistent i amb un vocabulari ple de tecnicismes. Per comprendre millor la física quàntica val més llegir al Salvador Martínez en el seu blog divulgatiu "Bailanado con partículas". :-)
Els aspectes més negatius es compensen amb un repartiment i interpretacions de luxe amb el Matthew McConaughey en estat de gràcia i una Anne Hathaway que ha madurat, una trama amb una èpica i un ritme que et treuen la respiració, una fotografia impactant a partir de la senzillesa i una música atractiva encara que de vegades se'n faci abús.
Sense ser ni de bon tros una obra mestra el conjunt és notable en la línia d'entreteniment amb el toc personal i molt avesat a l'èpica del director Christopher Nolan tot i que pot resultar, fins i tot, empallegosa en la seva emotivitat en la part final. (6.5/10)