"Kaplan": comèdia agradable i particular

Després d'algunes sessions de cinema més o menys dramàtic i de patiment tocava desengreixar i que millor que una innocent --o potser no tant-- història d'un padrí lluitant contra el pas del temps i la por de que la seva petjada no sigui prou transcendent. Un avi entranyable que s'ajunta amb un fracassat ex-policia i cap de família per aconseguir fer justícia pel seu compte.

Els dos personatges principals, a mode de parella quixotesca units en un pla impossible, realment lluiten contra els seus fantasmes, les seves pors i la seva pròpia identitat que han forjat durant els anys en una cadena de situacions prou còmiques com per arrancar-te un somriure sincer i còmplice a pesar que les mancances en els lligams de la narració i en l'estructura del guió siguin bastant evidents.
Els dos actors principals fan unes interpretacions prou matisades, transmeten una simpatia afable dins la seva tossuderia i el seu perfil bonifaci que t'arriben  a la part més bondadosa de l'ànima transmeten, alhora, una certa crítica social.
S'aconsegueix crear una atmosfera de colors pastel que ens inunda d'anys 90' amb una ambientació destacada i una fotografia digna.
S'introdueixen puntualment certs aires de thriller i de western en forma picada d'ull que ajuden a crear aquest ambient de simpatia i de tendresa ben combinada al voltant de dos personatges que, com molts altres a la vida real, es llencen a la piscina sense saber nedar.
Aconsellable per passar una bona estona dins una comèdia barrejada amb tensió i realisme social, ben aconseguida, de fàcil digestió i que, si no us afanyeu, és probable que no duri massa. (6.5/10)