"La teoria del todo": dolça biografia sense forats negres

La incertidumbre es el motor del progreso material y la compasión el motor del progreso moral.(Jorge Wagenswerg)
"Un producte més, amb interpretacions excel·lents, sense cap component indigest i preparat amb tots els ingredients per la cursa dels grans premis"  podria ser el resum lapidari d'una cinta que és això i algunes coses més.
La pel·lícula està basada en les segones memòries de Jane i no és casual que el subtítol digui clarament que estem davant
"l'extraordinària  història de Jane i Stephen Hawking", en aquest ordre i no en l'invers. Tot està centrat en l'etapa que s'inicia en el moment que es coneixen fins la ruptura de la parella, fet excessivament edulcorat i sense cap mena de ràbia ni ressentiment.
Tal i com diu l'aforisme de l'inici del text podem afirmar que es tracta d'una biografia sobre el progrés. Un de material en la figura del científic partint de la màxima incertesa i la voluntat d'explicar-ho "tot" en una "elegant equació" sobre el temps i l'espai. L'altra és un progrés moral que es mou entre els terrenys de l'amor i la compassió. Dos motors junts que col·laboren i es complementen de tal manera que cap dels dos tindria  sentit sense l'altre durant l'època que comparteixen. Fins i tot en els títols de crèdit finals --no us els perdeu-- el director James Marsh s'obceca en el missatge al voltant de l'amor com a element que transcendeix  com si fos un forat negre que xucla el temps i dóna pas a altres universos. La coincidència de missatge amb Interestelar és evident i interessant.
Pel que fa a la feina dels actors protagonistes cal dir que ens trobem davant una magnífica i mesurada interpretació de la dolça i per mi desconeguda Felicity Jones i, en el paper de l'Stephen, una sorprenent i veritable transformació --i vull remarcar la darrera paraula-- d'un Eddie Redmayne, el qual mai no es deixa portar per l' exageració. Per treure's el barret.
Una obra interessant feta per entendrir, tensant al màxim la fibra sensible aprofitant una parella d'actors en estat de gràcia i que responen amb escreix a la feina encomanada per transmetre un missatge ja massa rebregat i que no aporta gran cosa. (6/10)