"The imitation game (descifrando enigma)": captivador drama biogràfic

Estem davant una biografia exemplar de l'Alan Turing, un personatge únic, amb un paper important en el desenllaç de la IIa Guerra Mundial. El personatge és tan desconegut com sorprenent. Els fets apareixen ben amanits al quals s'hi afegeix  una història d'amor impossible que complementa la intriga més "de pel·lícula" que real de la seva biografia.
Està clar que la cursa cap als Òscars ha estat la guia i la fórmula utilitzada en la seva producció. Es tracta d'un fet innegable que no li resta ni mèrit ni qualitat.
Podrem gaudir d'una obra amb un ritme que no decau, mantenint una tensió justa al voltant de la intriga històrica ja coneguda i la trama al voltant de l' orientació sexual del personatge. En aquest sentit val a dir que es fa un èmfasi massa edulcorat de la lluita personal (amb festeig-pantalla inclòs) que manté  i que el portarà cap un dramàtic desenllaç.
Del guió cal destacar els abundants salts en el temps tant endavant com enrere que complementen encertadament la trama i el perfil del protagonista. Un personatge que és el centre dominant de tota l'acció amb una interpretació excepcional (tot i que la trobo una mica passada de rosca per exagerada) del Benedict Cumberbatch, al qual recordem pel seu paper en la sèrie Sherlock. La resta d'interpretacions no desentonen en absolut amb una absorbent Keira Knightley (Begin Again, Anna Karenina o la saga de Piratas del Caribe) com a exemple destacat de tot el grup de secundaris de luxe.
En l'apartat estètic tot s'ajusta als cànons genuïnament britànics de sobrietat, elegància i pulcritud amb una ambientació del tot aconseguida tan en els escenaris com en el vestuari de l'època. La mateixa banda sonora es mostra a un nivell important i  mereix ser comentada .
En definitiva, una cinta que, partint d'una recepta per obtenir el màxim nombre de premis, aconsegueix atrapar-te i emocionar en un exercici de sobrietat, perfecció i bon ofici sense sorpreses ni cops d'efectes innecessaris. (7/10)