"El país de las maravillas": poètica rural i vital

Encara sento emoció quan començo a copejar el teclat. L'emoció d'haver contemplat una obra feta des de l'ànima i que exposa un discurs amb el qual la gent que venim d'ambients rurals portem tota la vida arrossegant. Quin significat té pertànyer i viure dins la ruralitat? Realment la vida i el treball al camp contenen allò essencial de la tradició? Fins a quin punt cal recuperar la vida rural negant el dret a la pròpia evolució i, en conseqüència, a superar les més ancestrals "tradicions"? Com es compatibilitza una visió empresarial amb una sostenibilitat proteccionista i primmirada? La tradició essencialista són totes aquestes fires medievals que proliferen per tot arreu? Què busquen i, el més important, què troben tota aquesta gent que "torna" per viure i treballar al camp? Preguntes i més preguntes que, conjuntament amb la trama d'una adolescent inquieta dins una família neo-rural que intenta viure de la mel i altres productes en una masia italiana, conformen una proposta cinematogràfica suggeridora i propera a un realisme màgic que ens mostra en forma de faula  totes les seves vivències centrades en la germana gran de nom Gelsomina.
La vida familiar i prou tranquil·la del pare Wolfang, la seva parella i les quatre filles s'altera per l'aparició d'en Martín, un adolescent  d'un programa de reinserció i per l'arribada i la participació del grup en un estrany concurs televisiu que amb el títol "Las maravillas del campo" es dedica a explotar els productes típics artesanals. El nucli argumental se centra en la peculiar relació del pare amb la seva filla gran i el conflicte que suposa el desig que sigui ella el braç protector i responsable mentre van esclatant sense treva la seva corporeïtat i l'ansia de veure món. Aquest nucli està perfectament complementat per la mare, una tieta perduda  que es troba a gust dins el grup familiar, les juganeres germanes petites i el nouvingut Martin que aporta la dosi de misteri i intriga.
L'afany protector del pare (està convençut que s'atansa la fi del món) davant allò que ell considera malícia i corrupció exterior, xoca amb la participació en un concurs que arrossega tot allò més banalitzat del món de l'espectacle i és en aquest moment quan s'aprofita per plantejar de forma prou subtil i atractiva tots els interrogants vitals i essencials al voltant de la vida campestre.
Es tracta també d'una recerca d'allò que queda després del desengany i el fracàs.Quin és el refugi veritable de tots els personatges, i tots nosaltres per extensió, plens de ferides obertes o mal tancades? Potser el mateix grup familiar embolicat en la seva pròpia sensibilitat i dolcesa?.  (8/10)