"Negociador": genial humor cutre-patètic

Aquest humor cutre-patètic que esmento és similar a la destacada i recent "Nebraska" sempre salvant les distàncies. Recordo comentaris sobre aquesta cinta en el sentit de no agradar gens. Senzillament no havien entrat en aquest tipus d'humor un pèl particular amb el qual cal tenir la precaució de saber el que anem a veure.
La trama se centra en un episodi històric d'un intent negociador  entre el president del PSE i la cúpula d'ETA durant els anys 2005-2006 amb un punt de vista centrat en la personalitat del protagonista i les seves relacions amb els negociadors de la banda, el mediador i la traductora. No hi ha cap intent de transcendència ni de sermonejar al personal. El director Borja Cobeaga (guionista de l'exitosa "Ocho apellidos vascos") se situa al límit de la frontera del ridícul estrepitós i aconsegueix mantenir-se dignament en una línia d'humor entre intimista i antropològica, fent un retrat auster, proper i humanista farcit d'una sàtira que contrasta amb les paraules rimbombants que es pretén donar a aquestes situacions des d'un punt de vista històric. Escenes quotidianes davant un bistec amb patates, en el menjador de l'hotel a l'hora de l'esmorzar buffet o dins la impersonal habitació de l'hotel es van succeint amb l'únic acompanyament dels diàlegs i el so ambient (la banda sonora no existeix) mostrant-nos un univers suposadament seriós que s'atansa a una vinyeta grotesca i carrinclona.
Del grup d'interpretacions destacarem al magnífic trio protagonista (Ramon Barea, Josean Bengoetxea i Carles Areces) sense desmerèixer a cap membre de la resta del grup.
L'únic inconvenient que es pot retraure és que mentre les escenes aïllades funcionen perfectament, els lligams i enllaços que donen unitat grinyolen una mica.
Surts de la sala amb un somriure discret entre el llavis, no sigui que quedis en evidència per petar-te de riure davant un episodi històric carregat de gravetat. Humor negre sense contemplacions i repartit a tort i a dret, on no se salva ni la traductora, sense posicionament polític ni pamfletari i amb una valentia que s'ha d'aplaudir. (7/10)