"Pride": emotiva, evocadora i necessària

No sé quantes vegades he dit des del dia d'ahir que s'ha d'anar a veure aquesta pel·li. Dins el meu entorn  proper segur que estan pensant que m'he passat amb la insistència, mira que sóc  pesat!. Ara mateix estic escoltant un recopilatori de cançons que m'ofega de sensacions evocadores d'una dècada durant la qual crec que vaig aterrar al món en molts sentits. Em refereixo a aquells anys en què un va de la majoria d'edat legal fins als 30.
Si l'objectiu del nou i desconegut director Matthew Warchus era fer una comèdia "feel-good" sense esquivar la part més dramàtica, a fe de déu que ho ha aconseguit. Però és que, a més a més, aconsegueix fer una obra il·lustradora i necessària de tot allò que vam perdre com a col·lectiu en una època negra "com el carbó". La fèrria M. Teacher ho va pontificar al dir que "la societat ja no existeix, només hi ha homes, dones i famílies". Crec que és una de les frases més aterridores que conec. És més, es va carregar els sindicats de la mineria i els d'infermeria  entre molts d'altres fins al punt que podem dir que des de llavors la tendència a nivell mundial ha estat clara. El trasllat de drets socials i col·lectius cap a drets individuals o, com a màxim, familiars ha estat evident i ha suposat un afebliment de la comunitat per tal de deixar-nos indefensos davant una polarització esfereïdora de les desigualtats . La sortida, si és que n'hi ha, de tot plegat encara està per veure.
Però, si ens centrem en l'obra s'ha de destacar el mèrit que suposa aconseguir un relat coral i profund amb una munió de personatges entre el quals no en trobareu cap que desentoni, ans al contrari, es toquen  un grapat de temes sense ser en cap moment superficial. Llegireu o us diran que és naif. De cap manera!, és emotiva i irònica tot i que utilitzi en excés els tòpics. O és que la realitat quotidiana no està feta de tòpics repetits i evidents?. La gràcia està en la forma i el moment en el qual es presenta l'acudit. La bona feina la trobem en la dosificació i el ritme que es dóna a la història des del començament on cada un dels breus episodis podria ser per ell mateix una pel·lícula sencera. De fet hi ha diverses escenes en les quals tens la sensació d'obrir tot un món que donaria per molt més.
Estem davant una comèdia dramàtica d'una època fosca i terrible que es converteix en una història realista, sincera, vitalista i lluminosa gràcies a la tasca de direcció i guió meritòries, acompanyada per unes interpretacions plenes de veracitat i que tot plegat la converteix en gairebé genial. (8.5/10)