21a Mostra de Cinema Llatinoamericà: bon cinema per gaudir

La 21a Mostra ja és història i la superació de l'equip organitzador amb el Joan Ferrer al capdavant sembla que no te límits. Cada any ho aconsegueixen amb retallades incloses i molta entrega personal.
A la inauguració vam tenir el gust de veure i sentir parlar una estona a uns personatges que ja s'han forjat un nom al món de cinema. Es van atorgar dos premis d'honor a les trajectòries d'un Antonio de la Torre que em va fascinar a "Canibal", un divertit Carlos Sorin del qual encara no he vist res; i dos premis  Jordi Dauder a un Alex Brendemühl que recordo especialment a "El bosque" i una Vicky Peña que no necessita presentació i de la qual recordo especialment a "Secretos del corazón".
A la inauguració es va projectar "Libertador" que s'anunciava com la superproducció més cara del cinema Llatinoamericà i on es narra la lluita de Simón Bolivar per la emancipació del continent. Es tracta d'una cinta que hauria de ser èpica i ens presenta un personatge pla, en un guió sense ritme i fragmentat malgrat l'ambientació estigui prou aconseguida.
"Güeros", que venia avalada pel Festival de Berlín com a millor òpera prima i s'endugué finalment el premi al millor llarg, és una road movie urbana dins la caòtica ciutat de Mèxic en la qual Sombra, el seu company de pis Santos i el seu germà Tomàs van a la recerca d'un cantant que escoltava el pare dels germans i que suposadament havia fet plorar al mateix Bob Dylan. Un viatge que permet veure el barris més marginals, la universitat i el seu ambient extrem fins una festa de personatges en la moda i acomodats. Una narrativa atrevida i suggerent que ens aporta una mirada intensa i compromesa sense ser alliçonadora. Una bona cinta que si fos europea segurament estaria en algun altar.
"Conducta" s'endinsa dins la vida de Chala, un nen d'onze anys que viu en una perillosa marginalitat i que te en la Carmela, la seva mestra, el recolzament necessari per no estimbar-se. Es tracta d'un drama social emotiu i profund sense abusar de la llàgrima fàcil que es converteix en un retrat prou realista d'una societat cubana en procés de canvi i renovació. Una pel·licula compromesa amb la dignitat i la voluntat de les persones per sobre de les burocràcies sense ànima. Molt recomanada per a tot el col·lectiu docent que avui estem consternats i de dol per la mort de l'Abel.
#TotsSomAbel
Solidaritat i condol
#JoanFuster