"El capital humano": intriga i retrat social

El pessimisme i el neguit que t'emportes al sortir de la sala és inevitable. I no es tracta ni d'intriga ni de terror. Es tracta de veure retratats tota una sèrie de personatges en els quals segur que hi trobem un bon tros de realitat que de tan propera i sincera pot arribar a ser, com a mínim, inquietant. Podeu jugar a posar noms i cognoms als personatges que van sortint.
"El capital humano" és una narració que aprofita un atropellament d'un ciclista per dibuixar el perfil dels diferents protagonistes i mostrar-nos els variats punts de vista a mesura que es van desgranat les intrigues que envolten tota la trama. Ubicada a Itàlia i basada en una novel·la americana es podria ambientar en qualsevol país dels anomenats primer món sintetitzant la deriva provocada per una ambició desmesurada i ostentosa en detriment d'uns valors culturals i humans abandonats al contenidor d'allò que és totalment accessori i poc útil. És molt possible que aquesta cinta, juntament amb d'altres, es converteixi amb el temps en un exemple il·lustrador d'aquesta època fosca i vergonyosa que estem patint i que ja dura massa. Tant bon punt aquest clatellot de realitat serveixi per fer reaccionar unes consciències que tenim ben adormides...
Es tracta d'una pel·lícula rodona i equilibrada. Una bona direcció i ambientació s'acompanya d'unes interpretacions emotives i esplèndides amb una destacada Valeria Bruni com a exemple d'un repartiment notable en el seu conjunt i que es capaç de donar la justa mesura i naturalitat en el moment que es demana. Potser pateix d'una pretensió de transcendència en la qual s'insisteix de forma excessivament reiterada malgrat no es deixi mai de banda en cap moment la voluntat d'entretenir i de muntar un intriga prou seductora.
Com anècdota podem destacar que l'acadèmia italiana va preferir donar-li el premi a la millor pel·lícula desbancant a la memorable "La gran belleza". Crec que no són comparables i que cada una d'elles pot destacar en aspectes totalment diferents.
Podrem gaudir d'una cinta que aconsegueix crear una atmosfera situada entre el neguit i la penombra pessimista al voltant d'una intriga que ens serveix d'aglutinador per mostrar-nos un retrat múltiple picant directament a les nostres dormides?... consciències. (7,5/10).