"Mad Max: furia en la carretera": colossal fugida apocalíptica

El bon record de la trilogia Mad Max de fa trenta anys, especialment "Mad Max-2" de l'any 1981 m'ha estirat cap a la sala amb la primerenca intenció de tornar a recrear aquelles sensacions ja llunyanes. Em direu, i teniu raó, que això és impossible. Recuperar vivències juvenils no és pas una opció, tu no ets el mateix i tot allò que t'envolta tampoc. Feta aquesta reflexió m'he assegut expectant i net de prejudicis disposat a deixar-me portar.
Max és un supervivent en un món apocalíptic, doblement perseguit per un passat ple de fantasmes i pels guerrers rebels que el capturen i l'utilitzen com a sac de sang en una ciutadella tiranitzada per l'Imortal Joe. Casualment participa de la fugida liderada per l'emperadriu d'Elit (una Charlize Theron que competeix pel protagonisme i gairebé ho aconsegueix) de l'harem del tirà. A partir d'aquí una coreogràfica persecució d'anada i tornada en línia recta ens enganxa del coll i ens injecta adrenalina a la jugular fins el desenllaç final. Una meravella que t'atrapa per la vista a través d'una excel·lent qualitat i nitidesa fotogràfica dels colors del desert i per l'acció filmada amb una espectacularitat brutal sense fer abús dels efectes especials digitals. Els cavalls i les diligències dels westerns més clàssics han estat substituïts per monstres de quatre rodes o enginyoses motos de dos.
Escenes d'acció rapidíssimes i ajustades en el ritme que resulten creïbles perquè no s'exageren en excés, filmades amb habilitat i varietat d'enquadraments tot i que la utilització del zoom d'aproximació ultraràpid  arribi a molestar, són el cos d'una cinta en la qual Max, el protagonista antiheroi i autodestructiu, sense pronunciar més de dues-centes paraules transmet perfectament una ràbia continguda a punt d'esclatar. Mel Gibson va construir aquest personatge i Tom Hardy li és fidel com no podria ser d'un altra manera.
No aneu a buscar un argument sofisticat, ni us feu preguntes sobre el paper d'alguns personatges o la insistent imatge d'un guitarrista metal treient foc pel seu pal, deixeu-vos portar per aquesta mena de cercavila circense, gegantina, apocalíptica i descaradament comercial. Entreteniment insubstancial en diran alguns tot i que està molt clar que el producte no enganya a ningú. (8/10)