"Una nueva amiga": joc d'identitats

Una valoració del director F. Ozon no es pot fer sense esmentar la seva aproximació lúdica als límits dels convencionalismes hipòcrites propis d'un sector progressista benestant. Mentre a "En la casa" aconseguia portar-nos a un viatge fascinant entre la realitat i la ficció entrant a la vida domèstica d'una família a través d'un treball de redacció escolar i en "Joven y bonita" mantenia una tensió incòmoda en la recerca i explotació de la corporeïtat d'una jove acomodada, ara ens trobem amb una proposta juganera i gairebé irritant en els límits de la identitat sexual i el transgènere en les vides de dues amigues inseparables. Quant ja estan aparellades una d'elles te una criatura alhora que emmalalteix sobtadament i  mor. Quant l'amiga va a visitar al pare i a la filla es trobarà amb una sorpresa imprevista.
Està molt clar que el visionat d'aquesta cinta no ens deixarà indiferents perquè circula en la frontera entre la transgressió amb formes refinades i el ridícul més espantós. Per fer una comparativa coneguda pot passar com en algunes pel·lícules d'Almodovar. Resulta molt perillós passar de fer una diatriba punyent al voltant del convencionalisme per arribar en un tres i no res a passatges inundats de cursileria propera a la insulsa extravagància. Com qualsevol joc Ozon ens planteja un repte al voltant de la teoria i la pràctica. Ens mostra realitats portades al límit de qüestions acceptades sobre el paper però que no deixen d'incomodar-nos si ens les trobem davant per davant. És una provocació, diguem-ne "pedagògica", que es repeteix en les seves pel·lícules: "si sou tan progres i oberts a veure què us sembla això" amb la voluntat de pegar-nos un bon clatellot i mostrar-nos la caducitat dels convencionalismes .
Mentre la indiferència no pot ser una actitud davant "Una nueva amiga" les seves formes resten a un nivell excel·lent. No hi ha cap escena que sobri, tot està molt mesurat i perfectament enllaçat mentre la parella d'actors protagonistes (uns sorprenents Romain DurisAnaïs Demoustier) carreguen i tiren endavant amb el seu bon ofici una cinta que es podria haver convertit en un fiasco.
Recomanada per tothom que es vulgui deixar provocar, tingui ganes de polemitzar sobre la identitat sexual o les noves formes de família i toleri algunes cursileries que et fan rebregar a la cadira. (6.5/10)