"Ghadi": ferma faula costumista i bonifàcia

He dubtat molt en qualificar la pel·lícula de "bonifàcia" perquè el seu significat durant la meva infantesa era més aviat pejoratiu (ja sabeu, els xicots rurals no podíem ser massa bondadosos). Consultada la seva definició ("que mostra o que té bondat") em ratifico i l'escric definitivament.
Ghadi és un conte llegit per la veu en off del pare protagonista que utilitza el cinema per il·lustrar-ho. Se situa al Líban dins una petita comunitat cristiana que conté tots els estereotips de personatges que fugaçment m'ha recordat la sèrie "Crónicas de un pueblo" (els menors de 50 anys és molt possible que no recordin, però el youtube fa meravelles!) per la seva tendència a una sàtira sense malícia i plena de tòpics. El conte gira en torn al personatge de Ghadi, el tercer fill d'una parella de docents que neix amb síndrome de Down. La petita comunitat acaba "demanant" que Ghadi marxi per les molèsties que ocasiona. Per evitar el trauma el pare Leba es treu de la màniga una mentida piadosa propera a un encanteri que "elevarà en Ghadi al altars".
La cinta es deixa veure amb comoditat i somriures de vocació universal amb uns intents poc aconseguits d'atansar-se a un realisme màgic versió libanesa malgrat tot es quedi en això, un intent. El resultat definitiu és prou solid amb un final del tot previsible i ple de bones i alliçonadores intencions. Tampoc vull caure en el parany de qualificar a Ghadi d'obra simplista o nyonya perquè no ho és. Es pot criticar que se situa en una realitat bucòlica on fins i tot els dolents s'acaben convertint després d'una dolorosa penitència, o que la seva sensibilitat està molt lluny de les formes granítiques, malicioses i accelerades més actuals o "de moda" però no es pot negar la bona feina interpretativa de tot el grup ni l' excel·lent ambientació i fotografia ni la consistència global de l' obra.
Recomanada a aquells que vulgueu assistir a una simpàtica rondalla, plena d'una sensibilitat de bones intencions amb tocs d'humor sense cap sorna, que es gaudeix amb amansiment malgrat que faci figa en el seu intent d'afegir un univers fascinador. (6/10)