"Unos dias para recordar": el nostre costat més humà i dolç

Si encara creieu, com jo mateix, en el costat més humà, benigne i generós de la persona, aquesta serà una d'aquelles comèdies amb les quals us emportareu una càrrega de bones vibracions. L'optimisme estival convida a tot plegat i d'això es tracta. La pesada negritud ja tindrà el seu moment.
Jean Becker ens proposa una ensucrada situació del Pierre (un notable Gérad Lanvin) dins una habitació d'hospital durant una llarga recuperació producte d'un enigmàtic atropellament amb caiguda i salvament al riu Sena inclosa. Sucre empallegós d'aquell que no deixa lloc a d'altres sensacions?, doncs una mica sí, tot i que el director aconsegueix colar sense fer massa escarni algunes temàtiques socials i lliçons de vida prou interessants i d'actualitat: els embarassos adolescents, la prostitució juvenil per tirar endavant (estudiar i emancipar-se, bàsicament), la diversitat de relacions de parella o la mateixa complexitat i conflictes del propi ego.
Dins l'escenari de l'habitació van desfilant una sèrie de personatges tots ells ben interpretats alhora que es fan unes quantes retrospectives per anar aclarint tota la vida del protagonista i per anar donant pistes sobre les causes del seu accident. Tot plegat resulta agradable, concís i de bon pair, amb algun salt narratiu abrupte i deslligat que ens mostra un d'aquells productes efímers, vaja, que no arribaran a ser un "record essencial" malgrat que se li ha de reconèixer una professionalitat indubtable.
En definitiva una comèdia de somriures fugaços(que no riallades!) amb uns personatges benignes i idealitzats que ens mostra el costat més lluminós de la persona i que ens deixarà el bon regust d'una menja estiuenca, lleugera i fresca sense cap mena de solada, però. (6,5/10)