"B": creïble i contundent


En un format gairebé documental i nascuda a partir d'aportacions col·lectives la pel·lícula no pretén en cap moment aprofitar la tirada de l'afer per engrandir la recaptació de la taquilla o exagerar l'escena per aprofitar la ironia burlesca que convida la situació. Es tracta d'una reproducció literal de la declaració de de l'extresorer del Partit Popular el dia 15 de juliol de 2013 i després d'haver passat 18 dies a la presó. Pedro Casablanc en el paper de Bàrcenas i Manolo Solo en el del jutge Ruz fan de la interpretació un exercici d'excel·lència inoblidable i tots sols tiren endavant una obra que podria haver estat un fiasco insuportable. Penseu que durant els setanta minuts no sortim d'un espai minúscul on la càmera únicament pot jugar amb plans i contraplans de forma reiterada. S'ha de reconèixer que arriba un moment, passada la meitat del metratge, que tot decau una mica amb un torrent de dades i noms sense interès. També val a dir que l'afegit del final no té cap mena de sentit, sembla que el director vulgui omplir un pocs minuts més sense cap coherència.
De totes formes el resultat global és d'una fortalesa destacable, amb els dos personatges protagonistes plenament versemblants i convincents. Una pel·lícula necessària que podria passar com a ficció sinó fos perquè ens diuen clarament el contrari. La sensació final, amb la menció lleidatana inclosa, es d'haver presenciat un episodi d'arrogància i cinisme que inunden de vergonya aliena a qualsevol persona amb un mínim de dignitat.
Amb l'advertència que pot ser un tràngol de mal pair, val la pena visionar-la encara que sigui únicament per tastar el desfici que et provoca la veritat despullada i prendre consciència de la magnitud del fangar que ens inunda. (6/10)