"Corazón silencioso": redempció familiar

Entrava a la sala sense massa convenciment recordant "Tren de noche a Lisboa", la darrera realització amb aires més aviat comercials del director danès Bille August. Sortia amb la sensació d'haver-la encertat i que el director s'havia refugiat en la seva Dinamarca natal a la recerca de les essències. Dono fe  que les ha trobades.
La cinta es concentra en un cap de setmana, a la casa de camp de la parella de padrins en la qual es trobaran les seves dues filles, les seves parelles, el nét i la millor amiga de l'Esther. Han acordat celebrar el seu comiat, malalta terminal tot just abans que el seu estat empitjori sense remei. Aparentment tot està molt parlat i plenament acceptat per cadascú. Malgrat tot durant el cap de setmana sorgiran dubtes, fantasmes i descobriments.
Amb una acurada realització  el director combina perfectament el diàlegs i els silencis, les pauses contemplatives amb el frenesí emocional. Sense cap artifici sobrer es recolza plenament en una impecable feina del grup d'actors (destacant la premiada Paprika Steen) i la seva capacitat per perfilar els personatges de forma natural i plena sense cap exagerada sobreactuació. Un altre mèrit de realització és el to que s'aconsegueix donar-li a un tema tan punxegut com pot ser l'eutanàsia, amb unes certeses que s'esvaeixen a mesura que s'atansa el moment final, una justa solemnitat esquitxada de moments simpàtics molt ben trobats amb alguna sorpresa final que suposa la cirereta del pastís.
No és una posició neutral la que es planteja, més aviat es pretén convèncer de la naturalitat i la senzillesa amb les quals es pot afrontar un procès terminal, pensat, debatut i acceptat pel seu entorn proper deixant una mica de banda la seva legalitat (tot i que es fa una mica de "trampa" assignant la professió de metge al marit).
Encara que el tema de l'eutanàsia prengui bona part del protagonisme, la pel·lícula explota de forma subtil i convincent un drama familiar sense caure en cap moment en un absurd sentimentalisme i que es fonamenta en en una realització i interpretacions destacables.  (7/10)