"Lilting": del dol a l'esperança

Teatre dins el cinema. "Lilting" és d'aquelles obres que, o venen del teatre, o podrien adaptar-s'hi perfectament perquè es desenvolupa en un nombre reduït d'escenaris, sense exteriors i amb la participació de pocs actors. Els perills d'aquestes obres és que si els actors i actrius no estan a l'alçada, la resta d'elements cinematogràfics no poden fer res per salvar-la.
La pel·lícula és un drama intimista al voltant d'una mare xinesa que fa molts anys que viu a UK i que acaba de perdre el seu fill en un accident. La parella del fill, homosexual i amagada,  provarà d'atansar-se a la mare per tal de compartir el dol amb el greu handicap de l'idioma degut a que la mare únicament parla mandarí.
En primer lloc s'ha de lloar la magnifica tasca del grup d'actors. I dic el grup perquè, tot i que destaquen els dos protagonistes, els papers dels secundaris no desmereixen en cap moment. Us enlluernarà la veterana Pei-pei Cheng amb una interpretació subtil i tendra en el difícil paper de mare. Ben Whishaw (que el recordem a "El perfum") també està sublim en el paper de Richard.
M'ha sorprès molt positivament l'habilitat, per tal de no fer una narració lineal i plana, en utilitzar múltiples retrospectives enllaçades amb elements emotius molt ben triats que afegeixen dinamisme i una profunda tendresa. Aquest element s'acaba convertint en el fil conductor de tota la cinta. Una tendresa al voltant de dos personatges aclaparats per un dol insuportable i que han de trobar plegats una espurna d'esperança que els empenyi a continuar endavant.
La temàtica central de la cruel buidor per una pèrdua prematura es complementa molt hàbilment amb l'obstacle de l'idioma i la no integració de la mare a la cultura del país. Aquest fet s'aprofita per donar un toc d'ironia i dinamisme a situacions forçades per la necessitat d'una traductora. L'obstacle de l'idioma s'afegeix a l'obstinació d'una mare que contempla a la parella del seu fill més aviat com un intrús que no com un ajut en aquest trànsit tan dolorós. Una difícil empatia i connexió emocional aniran assenyalant el camí de sortida.
Una cinta emotiva, profunda i complexa que aconsegueix tractar d'una tacada la transcendència de l'amor, el dolor i la mort d'una forma gens escapista, ans el contrari, apel·lant a la responsabilitat personal per construir la nostra pròpia línia vital. Un petita joia per gaudir-la amb esperit humanista i contemplatiu (6,5/10)