"Show me a hero": necessitem herois?

El format minisèrie, que ve a ser una pel·lícula llarga, s'està imposant de forma prou ferma i en David Simon ha volgut entrar-hi. I de quina forma!
La trama està basada en fets reals de la història de la ciutat de Yonkers durant els anys 80 on el joveníssim alcalde Nick Wasicsko haurà de fer front a una ordre judicial que l'obliga a construir vivenda de protecció oficial enfrontant-se a l'oposició de la ciutadania.
Estem davant una experiència plena de sentit i contingut alhora. De ritmes pausats i mesurats que et va xopant d'una intensitat plena i emotiva, en un crescendo que no et deixa en cap cas indiferent malgrat els fets reals siguin coneguts. Una exposició coral dels diferents perfils que habiten la ciutat al voltant, és clar, d'un protagonista que ha de ballar un ball que no li ve de gust i fa les coses perquè li toca fer-les. Una munió de personatges que representen perfectament tot allò que ens anem trobant a la vida real: l'esperança de millora, l'activisme caparrut al costat del més empàtic i solidari, l'oportunista deslleial, les bufetades que et dona la vida, la por a tot allò que no coneixem, l'amor que creix i es marceix, el perill de creure'ns el paper o les diferents cares de l'odi i el racisme.
El retrat que es fa de la política municipal és d'un realisme i una profunditat que demostra el pòsit de The Wire i el treball periodístic acumulat per David Simon. Un govern municipal on el elements més grisos i funcionarials es converteixen amb el seu treball intens i poc gratificant en els autèntics protagonistes (mai herois!) que fan rutllar de forma més o menys eficient la maquinària municipal. No sabria mencionar una interpretació que destaqui entre les altres però es pot citar a Oscar Isaac en el paper protagonista i la tornada de Clarke Peters (l'entranyable detectiu Lester Freamon a The Wire).
Una serie pels que ja no busquem herois ni líders per enlloc perquè no existeixen. Un relat complex, cosit al mil·límetre i que dibuixa una societat on la por es retroalimenta al costat d'una esperança que s'ha de cuidar amb delit si no volem llançar-ho tot a la brossa. De moment, la millor sèrie que he vist aquest any i crec que serà difícil superar-la. (9/10)