"Yo, él y Raquel": comèdia que t'estripa

Greg és el típic inadaptat d'un institut en el seu darrer any abans d'anar a la universitat (inevitable en aquest punt recordar "las ventajas de ser un marginado"). Earl és el seu amic amb el qual roden i munten pelis domèstiques una mica "en secret". Tot farà un gir el dia que la mare d'en Greg l'obliga a visitar una companya de l'institut a la qual han diagnosticat leucèmia.
Dramatisme cruel barrejat amb espurnes còmiques i tot vestit amb un embolcall colorista i atrevit en els plans i els diàlegs?. És possible?. Doncs sí, i amb nota. Crec que serà una d'aquelles cintes que situes al llistat de les destacades de l'any per haver entomat un repte tan perillós i haver-ne sortit il·lès. Alfonso Gómez-Rejón, que prové del món de les sèries televisives, aconsegueix lligar un còctel que pot no agradar als més puristes i clàssics. Uns diàlegs descarats en mig de plànols impossibles i forçats, una, potser massa nombrosa, utilització de múltiples tècniques cinematogràfiques i una escenografia d'atractives tonalitats poden convertir-se en un plat exòtic i de mal pair. Al meu entendre es converteixen en mèrits destacables que cal afegir a unes interpretacions notables dels tres protagonistes en mig d'un ritme palpitant.
La cinta no té ni un moment de caiguda, la tensió es manté amb un vitalisme que s'agraeix fins arribar als minuts finals que es converteixen en la cirereta del pastís. Crec que, més enllà del seu dramatisme i que l'últim terç és el més fluix, es tracta d'un dels acabaments més interessants que hagi vist per les seves al·lusions i les formes que utilitza.
Un altre dels seus mèrits radica en la possibilitat de diferents capes de lectura en funció del públic. Pot ser atractiva als ulls adolescents per la possibilitat d'identificació i el ritme frenètic mentre permet una lectura més adulta amb totes les mencions juganeres al que s'anomenen "clàssics del cinema europeu".
Una sorpresa que no podem deixar passar i que, darrera la seva aparent simplicitat, amaga un entreteniment ben elaborat, ple de sinceritat i bon ofici amb un brillant atreviment en les formes.  (7.5/10)