"Isla bonita": relacions personals al natural

Fer (interpretat pel mateix Fernando Colomo) arriba a Menorca convidat pel seu amic Miguel Àngel que l'ha de col·locar a casa de la Núria, una amiga escultora, i la seva filla Olívia. El Miquel Àngel té la casa ocupada per la mare de la seva companya actual, Sílvia, amb els seus nets. A partir d'aquí van succeint diversos esdeveniments en xarxa que converteixen la cinta en una obra coral de diversos personatges que es representen a ells mateixos. Aquesta peculiaritat, a més d'abaratir el pressupost, li dona un aspecte proper i entranyable.
El grup d'actors perfilen i defineixen les seves interpretacions de forma natural, empàtica i prou convincent. Les crisis i confrontacions són civilitzades amb l'ombra de W. Allen planejant en tot moment. Colomo ens mostra dilemes existencials al voltant d'allò que pretenem ser i el que, finalment, es concreta a base de fracassos, situacions atzaroses i, sobretot, en l'encaix amb les persones que ens envolten i amb les quals convivim. Una obra coral, creïble i sense fer ostentació del majestuós paisatge de l'illa.
Les trames van brollant amb un ritme pausat i sense estridències fins arribar a una part final en la qual tot es va tancant de forma abrupta i un pèl forçada per un seguit de casualitats que contrasten amb les maneres i ritmes de la resta del metratge. Aquesta decepció impedeix la cinta es converteixi en una destacada sorpresa de l'any. 
De ben segur que podreu gaudir de moments plens d'una entranyable senzillesa, d'emocions creïbles i simpàtiques malgrat tot s'esvaeixi en una part final desbocada i una mica beneita (6/10).