"Un dia perfecte per volar": sensibilitat a dojo

Assistir a una projecció i després escoltar i xerrar una estona amb el director parlant del seu ofici de forma ben sincera i sense intentar vendre res és un plaer que no es pot rebutjar. El divendres 20 de novembre en Marc Recha va contestar preguntes i ens va explicar  coses prou interessants gràcies a la iniciativa de ScreenBox Funàtic. Que no pari la ratxa.
La cinta és d'aquelles que et transporten, que t'impregnen d'una emotiva sensibilitat alhora que ens parla de la paternitat, de l'imaginari infantil o de les diferents formes de viure una absència. I tot plegat s'aconsegueix amb una obra gairebé minimalista on el Roc, el fill del Marc Recha, està a l'alçada d'un monstre com en Sergi López amb el qual aconsegueix empatitzar en un diàlegs plens d'una autèntica naturalitat. Les mirades, el contacte o la respiració són elements que es mostren en una fantàstica recreació de la trobada entre el Roc i el Sergi envoltats en un paisatge que es converteix en un personatge més mentre enreda la corda d'un cometa que es resisteix a volar.
No hi busqueu acció o un relat lineal, es tracta d'una pel·lícula en miniatura (són 70' de durada) que conté moments que et commouen per la seva innocència, pel seu realisme i per la desimboltura dels personatges. Una delícia que mereix una atenció calmada i plena. Una obra singular de formes inusuals que mereix  el nostre aplaudiment i admiració.