"La novia": hipnótica i evocadora

Leonardo (un seductor Àlex Garcia), el nuvi i la núvia formen un triangle d'amistat jovenil feliç i juganera. El destí aparella a Leonardo amb la cosina de la núvia mentre el desig per la núvia persisteix profundament. El dia de la boda la passió entre els amans no es pot contenir i el tràgic final està servit.
La directora Paula Ortiz s'atreveix amb un còctel perillós: un romanticisme que porta els sentiments autèntics fins a les seves darreres conseqüències és una fórmula molt rebregada  i actualment en vies d'extinció. Per recuperar-la s'atreveix amb un clàssic on l'amor, la vida i la mort s'acompanyen d'un simbolisme poètic a través de la terra, la lluna, els vidres o el cavall que ens atansa a un Lorca autèntic.
El projecte no era fàcil. Crear moments sublims que transmetin poesia amb una ambició preciosista i creativa usant un clàssic pot esdevenir un fiasco si no s'està molt segur que tot encaixarà. Amb interpretacions fantàstiques de tot el grup d'actors i una estètica minimalista i molt cuidada s'obté una intensitat que es manté a base d'escenes que podien convertir-se en postals insulses i, sortosament, aconsegueixen aquella màgia que és difícil d'explicar.
La unió entre la fotografia, la banda sonora i l'ambientació crea un homenatge merescut a l'autor. Sense sordines ni focs d'artifici. Una obra plena de bon ofici sense que cap de les parts faci curt, equilibrada i mimada fins els detalls més minúsculs.
La lluita interior de la núvia (una Imma Cuesta de premi) per decidir entre el nòvio ben plantat, agraït i complidor, i un Leonardo ple d'un magnetisme rebel, salvatge i impossible de resistir s'expressa amb una intensitat opressora i irracional que de cap manera us deixarà indiferents.
Del tot aconsellable per deixar-se atrapar per un cinema viu, abstracte i evocador, que et sacseja les entranyes encara que la trama sigui del tot coneguda. (8,5/10)