"Macbeth": digna adapatació

Una de les primeres qüestions d'una adaptació teatral al cinema és decidir si s'usa al text original o es fa una interpretació actualitzada. En el cas d'una obra clàssica, reconeguda i adaptada en repetides ocasions, els riscos són enormes amb qualsevol de les dues opcions. Si agafes el text original difícilment pots aspirar a igualar-lo (tot i que aproximar-se ja és un mèrit). Si tires de textos o ambientacions noves de trinca es pot caure en una presumpció que provoqui rebuig.
L'opció del director J. Kurzel ha estat usar text original cuidant fins a l'extrem l'ambientació (aquí es pot repetir el tòpic que la converteix en un nou personatge) amb una tria i direcció d'actors solidíssima i la utilització intel·ligent i gents abusiva d'eines pròpies del cinema (una fotografia crua i realista amb un ús particular del color roig o una càmera lenta i congelada que emfatitza els episodis bèl·lics).
S'aconsegueix evitar el qualificatiu de "teatre filmat" amb brillants imatges sense diàlegs que recolzen perfectament la trama i aporten significat. En concret mereix destacar, entre altres,  l'encert d'encendre i moure el bosc de Birnam en compliment a la profecia de les bruixes. Un incendi que inunda d'un color roig tràgic la part final de la cinta.
La parella d'actors protagonistes, M. Fassbender i M. Cotillard, ens obsequien amb unes interpretacions a la ratlla de la perfecció; intenses i matisades alhora tot i que el personatge de Lady Macbeth es mereixia aprofundir una mica més en els diferents racons dels seus perfils. El seu pas de l'infinit dolor inicial per la pèrdua d'un fill a un profund abandonament per desengany passant per una etapa d'ambició sense fre i  maliciosa manipulació no disposa del pes suficient per mostrar-se.
Podem concloure que el director ha superat la prova i els paranys inclosos que suposa l'adaptació d'un clàssic d'aquesta magnitud aferrant-se a una aconseguida atmosfera entre crua i realista i a unes excel·lents interpretacions mantenint sense abusar passatges del text original ni oblidant en cap moment que estava fent cinema i no teatre amb càmeres davant. (7.5/10)