"Sufragistas": retrat digne i sincer

Els anys previs a la primera guerra van ser els de l'inici del moviment sufragista i d'emancipació de la dona directament lligat al moviment obrer i de base plenament popular. Han passat més de cent anys i el que es pot anomenar la "gran" desigualtat continua vigent, en un altra magnitud és clar, tal i com es pot comprovar en un recent informe de la UE o els reiterats i recents episodis de violència de gènere.
Una inspirada Carey Mulligan interpreta al personatge de Maud Watts (encarnació de la real Hannah Mitchel) en la seva lluita dins un grup d'activistes organitzades en un moment culminant encara que el vot de la dona no s'autoritzés fins l'any 1928 al Regne Unit.
La opció que ha triat la directora Sarah Gavron  ha estat construir un relat més emotiu que estrictament historicista. Tot es recolza més en el drama, la lògica dolorosa que impulsa a una persona a implicar-se plenament en un activisme que li comporta molta més angoixa que avantatges immediats. Aconsegueix una interessant combinació de fets reals i ficticis que resulta prou convincent per explicar els esdeveniments històrics amb l'únic retret de no fer menció per a res al moviment obrer que, sense cap mena de dubte, anava de la mà de les seves reivindicacions. A la biografia de la H. Mitchel és bastant evident. Una opció que l'atansa més al univers de Dickens que a a la veracitat dels fets.
De qualsevol manera és de justícia destacar que tot l'engranatge funciona. Un guió ajustat al detall s'acompanya amb unes interpretacions notables, una ambientació perfecta i una música que reforça la desventura d'uns personatges ben definits tot i que siguin una mica plans. Es podria demanar més complexitat tan en el relat com en la construcció dels personatges però això no treu mèrit a una cinta vigorosa, plenament necessària i carregada d'una veracitat que la converteixen en una obra notable. (7/10)