"¡Ave, César!": entretingut homenatge

L'atrafegada vida d'Eddi Mannix com director executiu d'uns grans estudis del Hollywood dels anys 50' ens permet ficar el nas en tot el ventall de produccions i peripècies que s'havien de abordar per tal que tot l'engranatge funcioni. El centre d'atenció és el rodatge d'una de romans tot i que també apareguin d'altres produccions que es filmaven alhora: un musical aquàtic o de sirenes, un western o una comèdia de situació. El nostre protagonista s'enfronta a una decisió cabdal en la seva vida mentre intenta desesperadament deixar de fumar i resoldre el segrest de la seva estrella o la vida social i amorosa d'altres actors i actrius. També ha de torejar als representants de les diferents creences religioses o les corresponsals de premsa rosa que volen escriure "la columna de la seva vida".
Els germans Coen com a directors i guionistes ens presenten tot un mostrari de seqüències divertides que no arriben al sarcasme o la ironia punyent que ens tenen (mal) acostumats. No aconsegueixen arrodonir les diferents escenes amb aquella pinzellada que ho broda. L'entreteniment no falta i la seva mirada crítica cap aquell món de les majors i tot el que l'envoltava s'acaba convertint més aviat en un inofensiu i entranyable homenatge. Res s'escapa a la seva mirada. La carnassa que s'havia de donar cada dia a la premsa, el director petulant i cregut, l'actor acròbata que no sap expressar una frase, l'actriu escultural de caràcter infantil, els saberuts i maltractats guionistes que volen salvar el món o les imprescindibles i abnegades secretàries són alguns del quadres que ens permetran fer un interessant viatge per aquell món dels prodiguis i  d'imaginació just abans de la seva decadència a causa de la TV.
Els talentosos Coen feia més de deu anys que volien fer aquesta pel·lícula i s'ha de dir que resulta un interessant exercici de considerada veneració a tot un món del qual ells mateixos reconeixen ser-ne grans admiradors Cinema dins el cinema amb un repartiment notable,  una hipnòtica elaboració i puntuals moments memorables que no acaba d'enlairar-se fins als nivells d'excel·lència desitjables. (6/10)