"El abrazo de la serpiente": viatge a l'ànima del gran riu

La narració confronta directament el coneixement ancestral autòcton amb el coneixement científic occidental i colonial de la mà de Karamakate, un xaman solitari i caigut en desgràcia (s'ha convertit en un ser buit i sense emocions), en dos moments de la seva vida que es van succeint en la pel·lícula. En el moment actual viatja pel riu amb un jove explorador amb els antics quaderns d'un altre investigador a la recerca d'una planta medicinal miraculosa. La mateixa planta que buscava uns anys endarrere amb l'explorador i científic alemany, autor dels quaderns, per aconseguir salvar-li la vida. Aquesta evocació causarà en Karamakate un efecte reconfortant i guaridor.
Podríem resumir l'entrada afirmant que estem davant una pel·lícula bella i noble en les seves imatges i en el seu missatge. Una obra feta per dignificar i recuperar en la mesura del possible una cultura indígena i una natura salvatge de l'Amazones colombià. No es tracta d'una reivindicació panfletària ni res per l'estil. No és aquell desgastat discurs preciosista, nostàlgic i inútil de tot el que s'ha perdut.  El gran encert de la cinta és situar l'univers indígena i els seus coneixements ancestrals a la mateix alçada que el científic occidental tot i que històricament sempre hi ha hagut una relació colonial/explotadora, pietosa/compassiva o etnogràfica/intrusiva. Mentre el centre d'atenció s'articula des d'una visió etnogràfica que dona l'explorador es fan perfectament evidents els estralls dels explotadors del cautxú o els intimidadors missioners. Una visió molt més actual i justa que, a més a més, ens regala un viatge personal, ple d'un imaginari particular i farcit d'unes imatges i una música fascinants i evocadores. Una estètica que en te prou amb el blanc i negre amb la intenció de destacar la profunditat i la intensitat del desconsol interior del protagonista.
Una magnífica odissea, una mena de quimera personal  que ens transporta fins el més recòndit de l'ànima humana en un viatge pel riu de la vida i que aconsegueix mostrar una visió crítica i gens complaent de la nostra relació amb el món indígena. (7,5/10)