"El renacido": preciocisme que no atrapa

L'explorador Hugh i el seu fill mestís participen d'una expedició pelletera al voltant de la primera meitat del segle XIX al territori salvatge del Canadà actual.  A causa de l'atac d'un ós el pare cau greument ferit i el grup l'abandona custodiat per dos homes i el fill. El traïdor Jonh Fitzgerald matarà al fill i enganyarà al company donant-los a tots dos per morts. La venjança està escrita a foc a partir de la supervivència del moribund.
Amb aquesta pel·lícula m'ha passat que anava entrant i sortint sense que finalment em quedes enganxat. Unes imatges que meravellen, una càmera que fa virgueries en escenes d'acció que t'obliguen a agafar-te a la cadira i dues interpretacions sublims del Leonardo di Caprio en el paper protagonista  i Tom Hardy fent de traïdor no acaben de donar el cop de gràcia i deixen una pota de la taula una mica escapçada provocant que tot plegat trontolli una mica. Es tractaria d'arrodonir-ho tot amb un guió que permeti dibuixar els personatges més enllà del estereotip marcat. El protagonista fa un paper molt físic, d'una exigència brutal, però els seus escassos diàlegs no permeten superar el perfil anodí de perseguidor obsessionat. Les escenes de relació filial estan carregades d'un misticisme que el fa poc creïble encara que ens puguin arribar a emocionar. Amb el T. Hardy passa el mateix: el guió l'encasella en el seu paper sense cap escletxa possible.
L'atracció visual és indiscutible, cada pla et deixa bocabadat. La fotografia ho glorifica tot una mica més. La càmera es permet llicències d'entrada prohibitives: el baf al vidre, la taca de sang o la mirada directa a l'objectiu. El domini que demostra el director A. González Iñárritu formant un tàndem perfecte amb el seu director de fotografia és envejable i magnífic. Tot i això, com a espectador et quedes emocionalment apàtic, absort per la grandiositat plàstica d'allò que estàs veient però fred i distant.
És un llàstima que una de les pel·lícules tècnicament més perfectes que he vist mai i unes interpretacions que literalment es mengen la pantalla no disposin d'un guió a l'alçada per poder arrodonir-ho tot. De vegades l'artifici s'oblida de la història i els personatges. (6/10)