"Mustang": lliure per sobre de tot

És el darrer dia de classes d'una escola del nord de Turquia a tocar del Mar Negre. Entre tristos comiats a professores que no tornaran a veure i la tornada a casa un grup d'adolescents de nois i noies aprofita per jugar a la platja. Dins aquest grup hi ha cinc germanes orfes que veuran les seves vacances estroncades i confinades a casa de l'avia. Un tiet seu ho imposa al considerar que els jocs de platja han estat massa "atrevits" amb els nois i aprofita per començar a preparar el casament de les més grans. A partir d'aquest moment comença un relat en veu en off de la més petita en el qual anirem introduint-nos en aquest univers fraternal i solidari d'un feliç grup avocat a la resignació. A no ser que...
La directora Deniz Gamze, francesa d'origen turc, ens presenta un relat commovedor, d'una atmosfera intimista i vital. Aconseguix enganxar-nos amb senzilles situacions d'afecte, d'aventura i rebel·lia del grup d'adolescent mentre, a poc a poc, els esdeveniments s'emporten a les de més edat a matrimonis no desitjats i es va instal·lant l'aflicció. La feliç naturalitat i espontaneïtat de la primera mitja hora es va convertint en una tensió opressora. Les reixes s'imposen a les rialles. El pes d'una tradició avassalladora canvia el rostre ufanós de les nostres protagonistes en acatament humiliant sense espai a la lliure elecció.
Amb una història gens complexa la directora aconsegueix amb un grup d'actors no professional crear un to entranyable i profund per convertir-se finalment en un crit formidable a favor de l'ànsia personal de llibertat i en contra de la repressió adornada de falsa tradició. Una tradició que troba en els ambients rurals les condicions ideals per créixer sense aturador amb la rebel·lia com a única sortida. Una cinta recomanable que retrata magistralment l'acabament  traumàtic de la infància mentre encomana força i coratge en uns moments que ho necessitem més que mai. (7/10)