"La decisión de Júlia": intimista i transcendent

Poder veure una pel·lícula i posteriorment escoltar a la Marta Belaustegui explicant la seva experiència i responent a les preguntes del públic ha estat un plaer que va tenir lloc el proppassat divendres 11 de març a la Sala ScreenBox Funàtic de Lleida. Iniciativa que s'ha d'agrair i que sense cap mena de dubte és de les que creen afició.
Amb una producció cooperativa i un rodatge de dotze dies se'ns presenta una obra senzilla i intimista basada en una relació de 15 dies de fa ja 20 anys i recordada en 15 minuts. Es tracta gairebé d'una obra de teatre amb dos personatges dins una minúscula habitació d'hotel (la mateixa en la qual es trobaven els enamorats) on tot gira al voltant dels records i la nostàlgia embolicat en una cuidada estètica d'un intens blanc i negre.
La Marta en el personatge de la Julia es converteix en el  centre de tota l'escena representant l'univers vitalista i oníric. El personatge del Lander (un  Fernado Cayo complidor) dóna el contrapunt més intrigant i obscur d'un univers dual (vida i mort) que gira al voltant d'uns records que donen sentit a tota una vida.
Un gran encert de la cinta és no quedar-se en el relat evocador, el perdó o la pena per una oportunitat perduda i plantejar d'altres qüestions més socials i prou conflictives que li donen un valor afegit. L'eterna pregunta de si val la pena el sacrifici d'una possibilitat de vida en comú per una "causa" per molt transcendent que sigui. Si la carrera "professional" s'ha de mantenir peti qui peti.
Estem davant una obra colpidora, profunda i potser excessivament tremendista. El cop d'efecte que suposen algunes escenes que actuen de contrapunt es podria haver repetit una mica més per alleugerar la càrrega d'una línia argumental tossuda i insistent. En qualsevol cas segur que no us deixarà indiferents i els interrogants us perseguiran uns quants dies. (6/10)