"La habitacion": emotiva i complexa

Estrenada ja fa un parell de setmanes "La habitación" es presenta amb una sinopsi que sembla un grandiós "spoiler" que escapça qualsevol possibilitat de sorpresa. Una noia porta segrestada en una habitació aïllada del món des de fa set anys amb una criatura de cinc a la qual ha criat convertint el minúscul espai en el qual habita en tot un univers. "L'únic" univers conegut en el cas del seu fill Jack. L'alliberament i l'adaptació al nou món exterior formaran part d'una segona hora fins arribar a una escena final colpidora i eloqüent.
El director Lenny Abrahamson podria haver caigut en un sentimentalisme fàcil i manipulador. La història mateixa et demana a crits un viatge insuls cap a la llagrimeta fàcil. Per sort és tot el contrari sense deixar de banda en cap moment una emotivitat intensa i ajustada en mesura. I com ho fa tot això?. Doncs amb un guió ben pautat, que combina elements tècnics diversos de forma intel·ligent i que sempre està al servei d'allò que vol transmetre. Un moviment de càmera per la inquietud, un zoom alentit per les històries profundes, un desenfocament per la tensió dramàtica o  una música i uns efectes sonors que completen perfectament la imatge. La varietat de tècniques està al servei de les diferents intencions de cada escena i, al meu entendre, és aquest fet el que el situa al nivell d'excel·lència.
Els personatges estan construïts des d'una veracitat que fuig de qualsevol adornament ostentós i es perfilen amb comportaments d'una normalitat convincent. El Jack i la Ma criden i s'enfaden com a qualsevol llar, vesteixen amb certa deixadesa i suporten grans silencis plens de solitud. La interpretació de la Brie Larson  és memorable i la del infant Jacob Tremblay és d'aquelles que apunten a nen prodigui. A més a més i per acabar-ho d'arrodonir, la connexió entre els dos és profunda des d'un bon principi fins al final.
Completant el que he mencionat la cinta amaga molt més darrera d'aquesta magnifica barreja de la cruesa de la situació amb una ingenuïtat infantil que li dóna la plasticitat i adaptabilitat d'un nen de cinc anys. Alguns hi veureu vestigis del mite de la caverna de Plató, altres hi trobareu un elogi contundent a la resiliència, tan en voga darrerament, o un conte meravellós sobre la màgica mirada d'un nen i la seva capacitat per la sorpresa i la curiositat. La mirada de cadascú serà la que tendirà cap un costat o cap un altre. Un altra gran conquesta a afegir al llistat.
No us la perdeu. Us asseguro que no mirareu el mòbil encara que vibri. Us atraparà pel seu tractament de l'emoció plena de matisos i per la seva veracitat sense escarafalls. Un projecte que des de la senzillesa es converteix en una obra immensa. (8,5/10)