"Cegados por el sol": ventisca i aigües tèrboles

Una simfonia a quatre veus --encara que una no parli-- al voltant de les emocions amagades, els desitjos inconfessables, la nostàlgia inútil d'un passat que reobre velles ferides mal curades o la gresca bulliciosa que es desboca per evitar la reflexió. Quatre personatges humans amb un cinquè que comença a la piscina i acaba en tot el paisatge que els envolta. D'entre tots destaca l'actor Ralph Fiennes en el seu paper de Harry pel seu magnetisme aclaparador amb uns companys de repartiment que també estant tocats per un estat de gràcia inusual. Cada escena, cada mirada transmet amb un encert i una força que no et deixa ni respirar.
El director planteja un entramat de sentiments enfrontats on tots els personatges porten una subtil disfressa que amaga el seu costat més tenebrós a la recerca  d'allò inabastable. L'amistat, la gelosia, la passió gratuïta, la no acceptació del pas del temps o l'infantilisme camuflat seria una part de l'ampli repertori. 
Una pel·lícula que et xopa d'una sinistra toxicitat ambiental i no et deixa ni un segon fins arribar a un final on s'apunta irònicament a un thriller sense cap ni peus.
A més a més, i de forma col·lateral però ben directa, l'obra fa menció del tracte inhumà i despectiu cap a les persones immigrades que arriben a la  petita illa de Pantelleria al sud de Sicília i que contrasta amb la despreocupada existència dels turistes benestants o la incomoditat dels autòctons per por a que tot plegat els punxi la seva primera fons d'ingressos.
En definitiva podem dir que el director aconsegueix a través d'un treball planificat i minuciós una trama vibrant, enèrgica i vital;  impregnada d'una enigmàtica obscuritat enmig d'un paisatge idíl·lic alhora que despullat i ferotge. (7/10)