"Más allá de las montañas": exili interior

La peli d'avui són tres en una. Passat, present i futur de Tao (Tao Zhao), una noia xinesa de la província de Shanxi, que acaba el segle XX en una festa amb tota la colla. Festejada per dos amics forma un triangle amorós que ha de trencar indefugiblement. La seva decisió marcarà un present i un futur encarat des de l'esperança, el dolor i el desengany. Clarament dividida en tres temps i formats de pantalla diferents, ens mostra  un retrat ple de cruesa al voltant de l'afectació que ha tingut i està tenint l'economia de mercat en una societat xinesa que es debat entre aferrar-se a un progrés material ferotge o a unes arrels que de vegades esclavitzen. Un dilema que és consubstancial a la modernitat i el progrés i que també el podem trobar perfectament en la recent estrenada "El olivo" o tantes altres.
La primera part es presenta com una comèdia romàntica d'una feliç Tao que acaba finalment decidint-se, davant el poc convenciment del seu pare, pel pretendent de futur acabalat davant el company humil  i miner. La segona part s'ubica en un actual 2014 amb la Tao ja separada de la seva parella, vivint al seu poble natal i amb la custòdia del fill perduda. Pare i fill, de nom Dolar,  estan vivint a Melbourne en una bombolla d'ostentosa comoditat i de renúncia absoluta als seus orígens i la seva llengua. Finalment, el jove Dolar ens situa en un 2025 amb un pare embogit vivint sol i amb una crisi existencial que es veurà alleujada per la seva professora.
Estem davant d'una mirada elegant i amb un estil propi d'un director que després d'una contundent "un toque de violencia" ha trobat una narrativa més amable i pausada que no descarta en cap moment agafar el bisturí i disseccionar una sèrie de conflictes personals que s'acaben convertint en un retrat rigorós de la història recent de tot un país i, perquè no?, d'una bona part del món globalitzat. I aquest és el gran encert. Poder trobar correspondències profundes entre una història vital situada a l'altra punta de món és un èxit rotund.
Les interpretacions són un altre punt fort, ajustades i sense excessos, que aconsegueixen, conjuntament amb els enquadres perfectament construïts, transmetre sensacions properes a una plàcida fluïdesa que aguanta perfectament les més de dues hores de durada.
Una cinta per contemplar amb una anim seré al voltant d'una trama que connecta perfectament a través del suggeriment no alliçonador i  una delicada estampa d'unes vides plenes de cruesa i desarrelaments. (7/10)