"Trumbo": creure en el que fas i el que penses

Trumbo és una biografia lineal, atractiva i encertada en el seu to al voltant de la vida d'un guionista reconegut que per la seva afiliació al partit comunista dels EEUU pateix una autèntica persecució, conjuntament amb un grup de col·legues afins, que el portarà a la presó i l'obligarà a treballar amb pseudònim.
Barrejant imatges reals amb les filmades es fa un recorregut per la vida íntima i familiar d'aquest singular personatge que va poder donar tota una lliçó de dignitat i coherència enfrontant-se a una de les èpoques més fosques d'un règim democràtic que suposadament defensava la llibertat d'expressió i opinió com a valors primordials. També es converteix en una d'aquelles obres al voltant del cinema farcides de moments evocadors i homenatges d'èpoques glorioses de la indústria cinematogràfica amb una amenitat que s'agraeix i amb un to irònic que vol ser una picada d'ull al mateix personatge que representa.
Bryan Cranston interpreta de forma magistral i es converteix juntament amb la Helen Mirren en una de les peces claus que sustenten una obra prou destacada. Podem dir que B. Cranston podrà superar definitivament la seva granítica associació amb la sèrie Breaking Bad.
No es tracta d'una pel·lícula èpica i rodona però funciona perfectament com a document que dóna llum de forma entretinguda i clara a una època històrica més aviat vergonyosa i fosca a partir d'un personatge que fa de la coherència i les ganes de viure dignament una qüestió irrenunciable. (7/10).