"Buscant la Dory": Pixar continua fluint

En primer lloc cal parlar del curt que precedeix a la pel·lícula. Un bon costum que Pixar manté amb un nivell de qualitat excepcional. Piper és una cria de territ variat (correlimos en castellà) que s'inicia en l'aventura de l'aprenentatge per la vida en el seu entorn a la vora de la platja. Un ferm candidat a convertir-se en un clàssic juntament amb La luna, Dia y noche o la primerenca Pajaritos.
Ja dins la pròpia pel·licula Dory es converteix en una protagonista que manté el tipus encara que tingui com a secundaris de luxe al mateix Nemo i en Marlin. Un personatge afectuós i entranyable que destaca pel seu punt d'ironia i les seves pèrdues de memòria a curt termini que la converteixen en una optimista compulsiva sempre atenta a la seva intuïció.
El creadors de Inside Out abandonen el format més conceptual --i fins i tot un pèl acadèmic-- per situar-se en  el terreny de les emocions més intenses i socialment més esteses: la recerca dels llaços familiars, l'amistat o l'aventura. Ho fan amb tot el convenciment i no rebutgen  en cap moment les escenes d'una emotivitat tòpica que pot arribar a ser excessiva.
Feta l'apreciació ja podem dir que Buscant la Dory és una bona pel·lícula per nombroses raons. Només per la qualitat de l'animació en 3D, per les textures que s'aconsegueixen o per la perfecció en el moviments dins l'aigua ja val la pena pagar l'entrada. Si a aquests elements més tècnics hi afegim una imaginació desbordant, uns personatges secundaris que demanen a crits una producció pròpia, una ironia que et va dibuixant un lleu somriure o un ritme de la trama perfectament mesurat i ubicat no ens queda cap més remei que treure'ns el barret davant un altra demostració del geni d'aquests creadors.
També és d'agrair que no repeteixin l'escenari oceànic i se centrin en un aquari que permet una diversitat i unes aventures --amb persecució automobilística inclosa-- que s'agraeixen pel seu atreviment i resolució.
Si deixem de banda una emotivitat forçada i falsa, Buscant la Dory és una pel·lícula que, sense ser de les millors de la companyia, destaca per la seva qualitat, pel seu ritme i perquè no enganya a ningú amb el missatge que transmet: dins una aventura mínimament transgressora s'exalten els valors prou rebregats de l'amistat i la família unida.
Ah! I al final no marxeu fins acabar els crèdits: falta la darrera sorpresa. (7,5/10)