"Corazón gigante": fora prejudicis

Fúsi es un d'aquells personatges rars amb la solitud i la rutina robòtica com a cuirassa emocional que aspira bàsicament a que el deixin tranquil en la seva suposada infelicitat amb el conformisme i la desgana com a bandera. Està en una trinxera existencial de la qual decideix sortir en el moment que coneix a la Sjöfn. Un altra de "noi coneix noia" podreu dir. Si però no,  "Corazón gigante" ens aporta alguna cosa més des d'una senzillesa que no és tal i una defensa aferrada de la diferència més enllà de les aparences.
Trobarem un intimisme realista i proper, sense maquillatges sobrers amb una proximitat que poc a poc et va convertint en un acompanyant del protagonista. Primer tens ganes d'esperonar-lo i punxar-li al cul per tal que reaccioni. A mesura que passen els minuts et vas posant a la seva pell i et vas fent partícip de la seva situació i la seva particular percepció d'un vitalisme esmorteït. Un desassossec presentat a un ritme lent que ens posa a prova. Malgrat tot hi ha premi: un domini notable de la llum, els plans i la càmera amb una  excel·lent interpretació del protagonista i una música que mai arriba a molestar converteixen aquesta cinta en un retrat ple d'una humanitat molt difícil de superar. La maduresa demorada d'en Fúsi es presenta en una primera part de la cinta amb un tractament proper i amable, deixant en evidència les seves extravagàncies i el (mal)tracte que rep d'una societat que es troba en un altra onda. En una segona part el director sap narrar perfectament i sense escarafalls l'avinguda d'un autèntic tsunami emocional amb l'aparició de la enigmàtica Sjöfn.
Cinta per assaborir-la des d'una certa apatia, des d'aquella sensació de no dir res i al mateix temps atansar-se al moll de l'os de l'existència. Un guió destre que sembla no existir malgrat cada seqüència estigui del tot ajustada i cada paraula de les poques que es pronuncien estigui perfectament ubicada. Fúsi ens demana reflexió, repòs, observació i generositat davant unes exigències sempre urgents i massificades. Malgrat un final massa trillat estem davant una pel·lícula per recomanar i regalar-vos-la.  (7,5/10)